Comparar l’embaràs subrogat amb la prostitució és en la meva opinió aberrant. Opinar implica prendre partit, decidir la posició respecte a una idea, un esdeveniment o simplement una altra opinió, sempre en harmonia amb la teva manera de ser, els teus sentiments i els teus valors. Costa molt poc opinar i, a més, és gratuït. Ara bé, una opinió, com les que acostumo a expressar en aquest espai, deixa de ser-ho per convertir-se en un perillós pensament únic quan insinues que la teva és l’única legítima i que totes les altres que giren al voltant d’aquella qüestió no tenen lloc i són, per tant, dolentes i il·legítimes. De tenir una visió d’una qüestió i mostrar-se intransigent amb la resta d’opinions se’n diu ser un irrespectuós.
Aquesta és la reflexió prèvia que m’he fet abans d’escriure aquest article. Per això no pretenc imposar la meva opinió i tampoc alliçonar el lector dient-li que només pot pensar de la manera que ho faig jo. Sempre respectaré les opinions divergents tot i no compartir-les. Això sí, em permetran entendre millor les persones, amb tot el que això comporta.
I avui penso donar la meva opinió sobre una qüestió delicada, l’embaràs subrogat, que massa sovint s’associa amb la prostitució. Abans de res, demanem-nos què és la prostitució. Segons el diccionari es tracta de la pràctica d’avenir-se, d’una manera habitual i professional, a mantenir relacions sexuals amb finalitats de lucre. Així, algú em pot dir en què s’assembla la prostitució amb un embaràs subrogat? Segurament en la finalitat de lucre i en el component corporal, direu. D’acord. Jo soc mestre. Em dedico a ensenyar i a educar. Què utilitzo per exercir la meva professió, recordo, a canvi de diners? Doncs la veu i la capacitat intel·lectual, que són –que jo sàpiga– elements que emanen del meu cos. És per tant una forma de prostitució, qualsevol activitat professional que requereix habilitats corporals o intel·lectuals? Si ho analitzem amb aquell prisma, sí. Oi que sembla aberrant?
Però abans que se’m titlli de demagog, deixeu-me dir aquí que soc plenament conscient del que comporta la vertadera prostitució, aquella que implica una activitat forçada. En soc conscient, i rebutjo, com no pot ser d’una altra manera, tota forma de prostitució obligada; rebutjo l’esclavatge sexual com qualsevol altre tipus d’esclavatge. Però en el cas de l’embaràs subrogat no es tracta de prostitució, al meu entendre. Que segurament hi deu haver llocs on s’hi obliga dones que passen necessitat? Segur que sí, i hi estic en contra i cal lluitar perquè això no succeeixi. Però de la mateixa manera que cal lluitar contra tots els altres tipus d’explotació.
En el cas dels embarassos subrogats, en què totes les parts hi són de manera voluntària i lliure, cadascuna amb les seves motivacions i totes legítimes, on és el problema? A qui molesta que una persona vulgui i pugui ser feliç perquè pot guanyar uns diners o perquè pot ser pare o mare? Si algú pensa en l’ètica moral o religiosa de l’assumpte, l’escoltaré, però ja li dic que no ho compartiré mai. I més veient com certs partits espanyols pretenen legalitzar aquesta pràctica amb una condició: que desaparegui la part lucrativa. La cosa deixa de ser aberrant, prostitució, inhumana, contra natura, contra l’ètica... perquè desapareixen els diners de sobre la taula? Què hi dirà l’Església? Es mostrarà menys reticent? Deixeu-me dir que això sí que és demagògia barata. Qui ajudarà a algú a tenir un fill... a canvi de res?
Toquem de peus a terra, sisplau. Els diners articulen tots els intercanvis que regeixen la vida dels éssers humans, i en tots els àmbits. Si a ningú li importa que sigui així i tothom entra dins d’aquest sistema sense protestar, com és que un embaràs subrogat acordat des del respecte per les persones que hi participen aixeca tanta polseguera? Cadascú viu la vida com millor creu i pot.
Així, per concloure, imaginem la nostra vida sense totes aquelles activitats que impliquen un intercanvi monetari: ningú treballaria, ningú compraria, ningú tindria accés a la tecnologia que tan còmoda i fàcil ens fa la vida. Per tant, qui ets tu per qüestionar una altra d’aquestes activitats, l’embaràs subrogat, que permet ser més felices a les dues parts implicades, des del respecte i la llibertat més absoluta? Tingues la teva opinió, sí, però viu i deixa viure.