Qui fa l’últim esforç contra el virus?

Fa dies que el ministre Benazet ens demana un últim esforç contra la pandèmia. Que encara que estiguem cansats i se’ns faci una muntanya seguir amb determinades restriccions i mesures de prevenció, no ens relaxem. Que no ens podem fiar encara del descens en els contagis perquè qualsevol descuit canvia la tendència. No costa gaire trobar-ne exemples, només cal veure els brots d’Arinsal i el Tarter. Però qui fa aquest últim esforç? Veient determinats comportaments em començo a preguntar si no soc l’única tonta que mira de seguir les normes estrictament. Faig teletreball, porto la mascareta sempre que surto, si vaig al restaurant, mentre espero i entre plat i plat, mascareta –cosa que diuen les recomanacions de Govern però que no veig que faci ningú més–. I ja no parlem de la mobilitat. Tinc tota la família fora del país. Vaig baixar a casa per Nadal, un dia. I des de llavors que no he tornat a sortir d’Andorra perquè el meu destí està més enllà del límit de la comarca de l’Alt Urgell. Però ai las! Una ullada ràpida per les xarxes socials o parar l’orella en alguna conversa aliena permet detectar que n’hi ha que no tenen tants miraments. De Barcelona cap a la Cerdanya o Andorra, si no cada setmana, cada quinze dies. I a esquiar, que es veu que les pistes que oficialment estan tancades als turistes, en realitat fan com qui no veu i que esquiï qui vulgui! Si el panorama és aquest, què faig jo privant-me d’estar amb la família? Les energies flaquegen. Qui se’n recorda de la corresponsabilitat i la lluita pel benestar comú? Tots estem igual d’entregats a fer aquest últim esforç?