Qui paga guanya i mana

Diuen que els diners no fan la felicitat però ajuden a aconseguir-la. Aquesta màxima la podríem traslladar al món de la política i al poder en el sentit que amb diners potser no es guanyen eleccions però sí que sense és impossible aconseguir-ho. I és que avui em vull referir a l’informe del Tribunal de Comptes corresponent a les despeses electorals de les darreres eleccions generals. Per ser honest, les conclusions a què arribo no tenen rigor científic, però almenys sí que penso que són una aproximació del que és una realitat: qui paga, guanya i mana. En concret, si ens fixem en les despeses dels partits polítics que es van presentar als comicis, veurem com la despesa total va ser de 521.055 euros. Per partits, els que més van gastar van ser els que van guanyar (Demòcrates per Andorra amb 207.977 euros), seguits de Liberals d’Andorra (178.921 euros), PartitSocialdemòcrata+Verds+IC+in­dependents (89.584 euros) i Socialdemocràcia i Progrés (44.572 euros). Casualment —o no— és el resultat calcat de les eleccions. DA i Liberals —que sumen entre tots dos 23 consellers— van invertir el 74% de la despesa total de la campanya. És més, si es compara el percentatge de diners invertits amb el percentatge dels vots aconseguits, hi ha una coincidència notable. DA va invertir el 39,9% del total i a les urnes va obtenir un 37,03 dels sufragis. Per als liberals la comparativa és 34,3% versus 27,68%; el PS, 17,1% versus 23,53%, i SDP, 8,55% versus 11,74%. Cadascú que n’extregui les seves pròpies conclusions, però sovint els números parlen per si sols.