La setmana passada es va portar a debat al Consell la vulnerabilitat del patrimoni cultural immaterial d’Andorra i vam denunciar la manca d’una protecció efectiva per part del Govern, tot i l’existència d’un marc legal i d’acords internacionals que l’obliguen a preservar-lo. L’afer del registre de la marca del “cap de l’ossa” ens va servir d’exemple paradigmàtic d’aquesta situació. 
Cal recordar que la Constitució andorrana estableix l’obligació de garantir la conservació, la promoció i la difusió del patrimoni històric, cultural i artístic, i que la Llei del patrimoni cultural protegeix explícitament el patrimoni etnològic, tant material com immaterial, especialment aquells elements en risc de desaparició o transformació. En el cas del patrimoni immaterial, el ministeri de Cultura té el deure de documentar-lo mitjançant l’Inventari general, fomentar-ne la conservació i l’estudi, i donar suport a les entitats que el mantenen viu. 
El patrimoni immaterial es presenta com un conjunt de pràctiques i expressions transmeses de generació en generació, recreades constantment per les comunitats, que generen identitat, continuïtat i respecte per la diversitat cultural. A aquestes obligacions internes s’hi afegeixen compromisos internacionals, com el Conveni de salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Unesco de l’any 2003, la Convenció de la Unesco de 2005 sobre la diversitat de les expressions culturals, i la signatura recent del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que reconeix, entre altres, el dret a participar en la vida cultural i a gaudir del progrés científic. Quan aquest pacte sigui ratificat, Andorra haurà d’informar periòdicament sobre les mesures adoptades per garantir aquests drets. 
El conflicte concret gira entorn del registre com a marca comercial del “cap de l’ossa” d’Ordino. Pensem que no es tracta només d’un problema local o d’una entitat cultural concreta, sinó d’una qüestió d’interès general. D’una banda, el departament de Patrimoni Cultural defensa que tots els elements d’una festa declarada patrimoni immaterial ja estan protegits automàticament per la llei i per la Convenció de la Unesco de 2003. En aquest sentit, les festes de l’ossa van ser incorporades a l’Inventari general l’any 2020 i, el 2022, la representació d’Ordino va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, conjuntament amb altres celebracions similars. Per tant, el “cap de l’ossa” forma part d’un bé ja protegit legalment. 
D’altra banda, l’Oficina de Marques sosté que, si aquests elements no estan catalogats individualment, no es pot impedir el seu registre com a marca, malgrat la festa estigués ja catalogada i protegida amb anterioritat. Segons aquesta visió, el registre efectuat és legal i no perjudica la festa, ja que es tracta d’una “marca mixta” (imatge i nom) destinada a una línia comercial concreta. Segons aquest criteri, qualsevol element festiu podria ser apropiat amb finalitats comercials.
El Govern hauria optat per una solució intermèdia, salomònica, acceptant parcialment ambdues posicions quan, simplement, aquest tipus de registre no hauria de ser possible sense autorització prèvia de Patrimoni Cultural, de manera similar al que passa amb els símbols d’Estat. 
Malgrat que vam rebre una resposta negativa a la demanda de fer una actuació ferma i revocar el registre de la marca del “cap de l’ossa”, el Govern s’ha compromès a modificar la Llei de marques per evitar el registre de qualsevol bé moble immaterial i eludir així l’apropiació i privatització de béns culturals, i el seu ús, que pertanyen a tota la comunitat. Aquesta vegada el patrimoni cultural guanya.