Qui sap, sap; i qui no, és cap. Aquesta frase forma part d’una llista llarga de refranys que s’usen de manera col·loquial a l’Argentina i fa al·lusió a la designació de gent incapaç, sobretot en càrrecs públics, en lloc de persones competents. Lamentablement, tots podríem dir-ne més d’un, i no sols per referir-nos a la política, i encara que no sabéssim exactament el grau de capacitació de dita persona incompetent, n’hi hauria prou de mirar i, si cap, jutjar els seus actes. Perquè al final, el que importen són els fets, ni més ni menys. Ja saben, allò de les paraules se les emporta el vent, és tan real com la vida mateixa, encara que des que existeixen les xarxes socials, aquest vent tingui menys força que mai i la gent cada vegada més hagi de ser esclava de les paraules que pronuncia. I en alguns moments i situacions, un fins i tot diria que afortunadament, d’acord amb les barbaritats que alguns escriuen al núvol, perquè suposen que injuriar surt gratis. Bé... en realitat ja sabem que això de segons quin preu depèn de moltes coses, així que millor no ens desesperem.
Els fets són els que defineixen les nostres capacitats de cara als altres i és aquí on no val això de fer el que es pot, i el que compta és la intenció. Ja coneixem molt bé, perquè la història es va encarregar de demostrar-ho, que el camí a l’infern està ple de bones intencions.
I no són aquests uns bons moments per fer bona aquesta última frase, perquè la realitat és que de bones intencions, en pot tenir qualsevol, però el que la societat reclama als seus representants és que el que sigui que hagin de fer, que ho facin bé i que no es conformin d’intentar-ho. Però les cartes estan repartides d’aquesta manera, no cal donar gaires voltes a l’assumpte.
I tornant al principi d’aquest text i a manera il·lustrativa, trobem Gervasio Deferr, el campió olímpic espanyol en salt el 2000 i el 2004 i subcampió en sòl el 2008, que en una entrevista al Periòdic de Catalunya explica quins són, segons el seu criteri, els problemes de l’esport del seu país en l’àmbit federatiu. I com això va de frases i per a mostra un botó, res millor que l’enunciat que expressa Deferr i que titula l’entrevista: el problema d’aquest país és que manen els que no han fet esport en la seva vida.
Quan les paraules són tan eloqüents, sobren explicacions. Se sol dir que, per a determinats llocs, públics o no, es necessiten persones capaces de gestionar els recursos i no és tan important que vinguin del món que han de gestionar. Pot ser, encara que si us fixeu bé, al club de futbol Bayern Munic no li va res malament amb la majoria de la seva cúpula formada per exfutbolistes. Però bé, suposo que serà l’excepció que confirma la regla.
Perquè ja saben... això de ser cap no és per a qualsevol.