Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de mireia

Mireia Suero

Periodista

 

 

Qui suporta el pes de les cures




L’atenció a la dependència ens fa nosa. No tenim ni temps ni ganes de cuidar aquelles persones que no poden viure de forma autònoma. Projectem centres per resoldre el problema però la gent gran es resisteix a entrar-hi. Diuen, i amb raó, que s’està millor a casa. Però allà necessiten algú que vetlli per ells. Una sortida és, doncs, destinar un familiar a la cura d’aquesta persona a canvi d’uns diners que oferiria l’Estat. Se’ns explica que és una mesura aplicada amb èxit des de fa anys a altres països europeus. I que, a nivell econòmic, surt molt a compte. Però, ja que parlem en termes economicistes, a qui realment li sortirà a compte cuidar un parent? De ben segur que a les dones, que tenen menys oportunitats laborals, feines més precàries i mal pagades i, a més, la pressió social que les situa a la vida com a cuidadores naturals. No és, doncs, aquesta una mesura que no sap ni vol saber res d’igualtat? Que intenta garantir que tot segueixi igual –amb elles a casa, aïllades, assumint feines essencials perquè el món pugui seguir funcionant, treballadores multitasca– a canvi d’uns quants calerons? Sembla millor opció apostar per altres polítiques. Polítiques que permetin tenir més temps lliure per poder destinar part del dia a atendre els més petits, la gent gran o les persones que necessiten un acompanyament. No és res més que una redistribució de les feines de cures que ha de permetre a tothom descobrir què significa cuidar. Perquè una cosa és ben certa, cuidar ens fa millors persones. Busquin exemples.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic