Remenant pels racons més inhòspits del món bibliotecari ara fa uns dies vaig descobrir una pel·lícula on la gloriosa Bette Davis interpreta el paper d’una bibliotecària. 
Storm Center és el títol d’aquesta petita joia, estrenada el 1956. Explica la història d’una bibliotecària nord-americana que es nega a retirar un llibre de les seves prestatgeries pel simple fet que algú el considera perillós. Tota una dona de principis, tenint en compte que la història s’ambienta en plena època de la cacera de bruixes del senador McCarthy. 
La història es basa en l’experiència real viscuda per Ruth Brown, una bibliotecària d’Oklahoma que va treballar activament per garantir la igualtat d’accés a les biblioteques i que va acabar sent acomiadada per ...  comunista. No podia ser d’una altra manera. I quina joia que et titllin de comunista pel fet de defensar la llibertat intel·lectual i d’accés a la informació, sigui quina sigui la seva índole, i la llibertat de pensament, aquest bé que considerem garantit i de ben segur és un dels més fràgils i vulnerables. Benvinguda sigui la denominació.
A la Davis l’acompanya un vailet que gràcies a la biblioteca es converteix en un afamat lector i que acaba tenint por dels llibres, després de veure el panorama que se li presenta a la bibliotecària pel simple fet de garantir el principi de neutralitat bibliotecari, del qual tant ens agrada presumir als professionals. I arribats a aquest punt, passem de demanar-nos Què se'n va fer de Baby Jane? A fer-nos una pregunta molt més vigent:  qui té por dels llibres?
Aquests objectes tan injuriats al llarg de la història, prohibits, cremats i tancats amb pany i clau, han esdevingut una de les armes més poderoses dels nostres dies per lluitar contra la ignorància, i el que és més important, contra tots aquells que pretenen imposar una única manera d’entendre el món.
Protegir la societat, preservar els valors i mantenir l’ordre han estat les excuses preferides de nombrosos governs per decidir què havien de llegir, especialment els joves, i de pas formar ciutadans pretesament lliures, evitant que puguin pensar per ells mateixos. 
En aquesta línia cal destacar el paper encomiable de nombroses biblioteques que han esdevingut, sense proposar-s’ho, un espai incòmode per a tots aquells qui voldrien una societat més conformista. Perquè una biblioteca no ha de ser només un magatzem de llibres (tot i que alguns consellers comunals de la capital trobin que són espais equivalents) sinó que ha de ser un espai on convisquin idees contradictòries i autors incòmodes, que garanteixin el dret individual a construir-se un criteri propi i a pensar, i perdonin l’expressió, com ens doni la real gana. 
La grandesa de Storm Center no és la magnífica interpretació de Bette Davis, que també, sinó la capacitat que té una pel·lícula estrenada fa 70 anys, de recordar-nos que les biblioteques no són només magatzems de llibres, sinó dipòsits de llibertat i democràcia.