Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Roser Porta

Roser Porta

Filòloga

 

 

¿Qui vol l’Escena Nacional i per a què?




A totes les cases sempre hi ha algun aparell de fer arròs al vapor que va circulant pels armaris perquè ningú sap què fer-ne. No el volem llençar, no sabem si ens agrada, si ens pot fer servei. Al final, si ningú el vol, se’n va a les escombraries, però també pot rodar pels segles dels segles, sense pena ni glòria. L’Escena Nacional d’Andorra no arriba a fer, potser, la nosa que fan altres temes culturals, però fa dies que roda una mica així per casa. 

L’ENA va ser un projecte d’Ester Nadal i del ministeri de Cultura de Juli Minoves. La idea era clara: havia d’ésser l’ONCA del teatre, d’aquí la composició del seu patronat. Andorra tenia –i té– una quantitat important de professionals de les arts escèniques que treballen pel món (des de Rechi fins a Casamajor entre molts, molts altres). Es tractava d’aprofitar aquest talent per crear una marca, per promoure espectacles professionals i coproduccions, i exportar-los. ¿Ambiciós? Sí, però si en el terreny de la música funciona, i a un nivell molt alt, ¿per què no podia fer-ho en el del teatre? 
L’ENA va tenir un pròleg memorable, un Borís I que es va estrenar al Comunal i a Barcelona, que va tenir activitats paral·leles a les escoles, que semblava l’inici d’un bon segell. Després la història ha tingut molts alts i baixos, hi ha hagut coproduccions d’espectacles per a un públic minoritari i hi ha hagut experiments. 
Un espectacle andorrà té a Catalunya problemes del mercat, d’exportació, no pot competir amb espectacles subvencionats allà. I costa trobar una solució a un problema burocràtic i econòmic. ¿La Fundació Ramon Llull podria servir per a alguna cosa en aquest aspecte? Andorra no ven bé la seva marca cultural i Catalunya la invisibilitza un cop aquesta ha aportat els diners al projecte de torn.
Irina Robles va prendre el relleu a Nadal durant una temporada i l’ENA  es va dedicar exclusivament a l’interior, a gestionar ajudes a companyies andorranes amateurs o semiprofessionals.
Pot ser un problema de diners. O no; les injeccions econòmiques arriben quan hi ha projecte. Mirem per exemple el Cirque du Soleil (de fet, és Turisme qui té un projecte cultural que agradarà o no però és un projecte). Pot ser un problema de prioritats culturals. No és un problema de dimensions, Mònaco té un festival de circ que cada any surt a l’Hola. 
Ara Sant Julià –que aposta fort pel teatre– s’ocuparà de la producció de l’ENA. Però: ¿qui vol l’ENA? I, sobretot, ¿per a què? ¿Per aconseguir una marca Andorra teatral exportable, per gestionar unes quantes subvencions per a les companyies del país o per a què? 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte