Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Quin agost esfereïdor!




No sé per on començar!
Aquestes setmanes d’agost que haurien de ser el símbol del farniente i de la dolçor de les vivències s’han transformat en un intens cúmul de fets esfereïdors. He triat arbitràriament els tres esdeveniments de tres països del món que més m’han encongit el cor: Haití, el Líban i Afganistan.
Al Líban, segons l’informe de l’Unicef publicat el juliol passat, el 30% dels infants van a dormir amb la panxa buida per manca de recursos dels pares. I és que el coronavirus i la davallada econòmica continuada fan que la meitat de la població visqui sota el llindar de la pobresa. La lliura libanesa ha perdut en un any el 85% del seu valor i tenir monedes libaneses és quasi com posseir els diners de joguina del Monopoli. L’Estat està en fallida des del març del 2020. Abans de la pandèmia ja tenia un deute de 92 millars de dòlars, és a dir, un 170% del PIB total. Fa un any, la terrible explosió al port de Beirut, deguda a una cadena de negligències i de complicitats polítiques que va polveritzar barris sencers de la capital, va obrir la capsa dels trons. La població, enfuriamada i impotent davant uns governants incompetents que juguen amb el clientelisme i que han estat incapaços de fer front als canvis i a les noves dades socioeconòmiques, es debat entre la revolta i la resignació. A totes les crisis s’hi ha afegit la crisi energètica amb el possible tall de subministrament de petroli. I en un país on els generadors són essencials, ja que els talls de llum són recurrents, la notícia ha creat encara més malestar i desesperació.
No entenc com els Estats Units i els països occidentals no ha preparat millor la seva retirada de l’Afganistan. De manera cruenta han abandonat tots els que havien cregut en ells. És cert que la  població afganesa viu amb la guerra i la violència des de fa més de 40 anys. Els senyors de la guerra són de fet els amos del territori des de fa dècades. És un país que concentra les lluites aferrissades de poder i de control d’Occident, d’Orient, dels països emergents com són la Xina o l’Índia i de les monarquies d’Orient Mitjà com és l’Aràbia Saudita. I la població és la convidada de pedra i la moneda de canvi de tot aquest enrenou. Primer la van envair els soviètics durant 10 anys, del 1979 fins al 1989. 
Després va viure una cruent guerra civil fins que el 1996 els talibans van fer-se amb el poder. I més tard els nord-americans i els occidentals van instal·lar-s’hi fins aquest agost. 20 anys de presència occidental que s’han esfumat en un tres i no res. Han tornat els talibans i ho han fet quasi sense haver de lluitar, com si l’exèrcit afganès els estigués esperant amb candeletes. I és que els talibans estan armats fins a les dents amb armes nord-americanes i occidentals! I ara les dones i les nenes afganeses a partir de 10 anys tornaran a la foscor, al calvari de veure’s anul·lades com a éssers humans. Adeu a la vida pròpia, als estudis, a la llibertat d’existir i de reivindicar-se dona. I jo, voldria cridar amb força “Je suis afghane” per mostrar la meva solidaritat i la meva empatia amb totes i cadascuna d’elles. I també amb els homes que no són talibans i que havien cregut, malgrat tot, en un món millor.
Soc conscient que a Haití les turbulències polítiques i les catàstrofes naturals són una constant. El 7 de juliol van assassinar el president. Segons les dades de l’ONU més del 70% de la població viu amb menys d’un dòlar per dia i els ciclons o els terratrèmols són recurrents. El del darrer 14 d’agost va colpejar un país malmès per dècades de sinistres. Molts encara recorden el del gener del 2010. Aquest cop el balanç és també devastador, amb més de 1.500 morts, centenars de persones sense llar, ferits que no poden ser atesos amb uns hospitals col·lapsats per la Covid, una població desemparada i unes colles violentes que imposen les seves lleis en un Estat desaparegut. Quanta impotència davant tota aquesta desolació al país que anomenaven “la perla de les Antilles”. Perquè un cop més la població és la gran víctima de les corrupteles, dels interessos creuats i de les lluites de poder que impossibiliten aixecar el país socialment, econòmicament i amb l’Estat de dret. 
Són esdeveniments dolorosos i difícils, totalment previsibles que com sempre afecten els més vulnerables i en especial els infants i les dones. I em fa molta ràbia perquè només tinc el teclat de l’ordinador per a donar veu a totes aquestes persones que pateixen i que viuen aquests inferns. Una revolta de saló que amaga la impotència darrere la pantalla de l’ordinador.

 

 

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic