Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Quin goig de patrona!




Segons el diccionari, goig és l’emoció causada per la contemplació d’una cosa que plau granment. Però també és una composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant. I al nostre vell i bell país, els goigs que entonem avui –amb veu exultant els que encara ho fem– són molts i ben antics! La majoria en llaor de sants i santes sota l’advocació dels quals hi ha moltes de les nostres precioses esglésies, però també a maresdedéu i, sobretot, a Nostra Senyora de Meritxell, patrona de les Valls d’Andorra des del 1873 però, des d’antuvi, protectora de Canillo. El goig en lloança de Nostra Senyora de Meritxell més antic conservat és del segle XVIII. Encara recordo que, de ben jovenet, vaig anar a veure una interessant exposició al claustre del Santuari de Meritxell on hi havia exposats 74 goigs dedicats a la nostra patrona. Era el dia de Meritxell de l’any 1987. Però quan hom parla de goigs ha de parlar, irremissiblement, d’un vilanoví anomenat Ricard Vives i Sabaté (1907-1995), que va dedicar pràcticament tota la seva vida, com a impressor i gravador, a realitzar les xilografies de més d’un miler de goigs, tot editant reculls i fent-ne exposicions. En Ricard Vives va estudiar dibuix i magisteri a Barcelona, exercint de mestre a l’Hospitalet de Llobregat durant un temps. Tot i ser un gran afeccionat a la poesia i a la música, va decidir dedicar-se a la xilografia, art que va dominar de seguida gràcies a la seva passió, el seu coneixement de les tècniques xilogràfiques antigues extretes de manuscrits i incunables i, també, gràcies als seus dots com a dibuixant. Va especialitzar-se, sobretot, en el gravat per testa, a contrafibra o contrafil, en el qual l’artista empra sobretot el burí, amb el qual grava la imatge a la testa, en direcció transversal. S’acostuma a emprar la fusta de boix, cirerer i perera per la seva duresa, que permet l’artista crear imatges de gran detall amb línies fines i subtils efectes tonals entre aquestes. El vilanoví Ricard Vives va dedicar –entre 1961 i 1982–, trenta-nou goigs al nostre petit país, dels quals 14 van ser per la a nostra estimada patrona, Nostra Senyora de Meritxell. Pot semblar una xifra petita, però si observem que va fer-ne mil cent vuitanta, aleshores els dedicats al nostre Principat representen el 3,30% de total que va fer en tota la seva vida! No en va el malaguanyat escriptor i promotor cultural Xavier Garcia i Soler va titular, l’any 1991, la seva biografia Ricard Vives i Sabaté. Una vida per als goigs. Però aquesta feina no es pot fer mai bé si hom no sent, des de ben endins, la veu de la fe. La fe que ha portat generacions i generacions d’andorrans a venerar, any rere any, la seva patrona, la Mare de Déu de Meritxell, sense deixar de visitar-la en el seu dia i entonant, a ple pulmó, aquella bonica estrofa final del seu goig que resa: Puig vostra bondat és tanta / que us digneu aquí habitar: De Meritxell Verge santa / vullau-nos sempre ajudar. Com deia santa Teresa de Calcuta: “El fruit del silenci és l’oració. El fruit de l’oració és la fe. El fruit de la fe és l’amor. El fruit de l’amor és el servei. El fruit del servei és la pau.”

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte