Acabarem aquests apunts d’història estiuencs amb una pregunta que és difícil de respondre i sobre la qual ara per ara la historiografia andorrana no ha aprofundit. A saber quins van ser els efectes a les valls d’Andorra de la pesta negra (1347-1352)? Dita pesta va provocar que més d’un terç de la població morís en poc temps i en quatre o cinc anys morissin entre 25 i 50 milions d’europeus.
La pesta va arribar a Europa per mar. Era una època on els intercanvis comercials eren molt intensos i els moviments de persones i de mercaderies eren freqüents. Així que a partir del  1347, en els ports europeus del mediterrani van arribar successivament vaixells on s’havien colat unes rates negres plenes de puces portadores de la pesta bubònica. L’efecte multiplicador va ser exponencial i devastador. I és que la pesta bubònica només es tramet per les picades d’aquestes puces que colonitzen a les rates negres. Val a dir que la higiene al segle XIV no era òptima i que estava molt lluny dels estàndards d’avui en dia. Així que amb aquests animalons corrent per tot arreu i campant al seu aire, més enllà dels nuclis urbans costaners, la malaltia, el patiment i la mort es van instal·lar arreu del continent provocant un dolor cataclísmic en totes les societats i les comunitats europees. Una plaga mortífera es va estendre per quasi totes les terres habitades. No se sabia com prevenir-la. Es desconeixia com curar-la. Es desconeixia que el problema no eren els humans, sinó que ho eren les puces infectades que tenien les rates negres.
Hi ha molt poca o molt desconeguda documentació sobre el que va passar a les valls d’Andorra, però sabem que la pesta va causar estralls a Puigcerdà, a la Seu d’Urgell, a Tarascó i a Foix. Els habitants de les valls mantenien relacions estretes i molt fluides amb totes aquestes poblacions. Des de feia temps, el comerç i els intercanvis de les valls eren intensos tant amb la Cerdanya com amb la Seu d’Urgell, fet pel qual segons l’historiador Jordi Guillamet es pot deduir que aquesta plaga també va afectar les nostres valls. Hi havia contactes estrets.
Guillamet ressenya, en el Llibre de la Terra del 1997, que la pesta va arribar a Puigcerdà a principis d’estiu del 1348 procedent dels dos costats. D’una banda de Perpinyà i de Vilafranca de Conflent, per Mont Lluís, i per l’altra procedent de Barcelona passant per Manresa i per Ripoll. Ambdues plagues van confluir provocant estralls en la demografia de la vila. I de Puigcerdà la plaga va viatjar ben ràpid cap a la Seu d’Urgell. Pel que l’historiador Albert Villaró va apuntar el 1986 en un estudi publicat a la revista Urgellia, la pesta negra es va emportar entre els mesos de juny i agost del 1348 prop de 500 ànimes de les 1.400 persones que vivien a la Seu. És a dir, que la Seu d’Urgell va perdre en poc més de dos mesos més d’un terç de la seva població. D’altra banda, la pesta negra també va atacar durament a partir de la primavera del 1348 el vessant nord de les valls d’Andorra. Com al Comtat de Foix, on viles com la de Tarascó i la de Foix van perdre quasi la meitat de la població. Així que tot i no tenir una documentació abundant és molt probable que la pesta negra afectés també les valls d’Andorra. Tanmateix, quan va aterrar la pesta als ports mediterranis europeus, els andorrans vivien una època plàcida amb el Comte de Foix, Gastó III, que els manava de fer una enquesta amb tretze punts, el 9 d’octubre del  1347, provant que Andorra era una terra distinta i diferent a totes les altres. Però el fet és que al Diplomatari de la vall d’Andorra del segle XIV d’Ignasi Baiges i de Mariona Fages no hi ha quasi cap dada d’intercanvi, de compra, de venda o d’herència de mitjans del 1348 al 1356 llevat de dos actes de caràcter personal el 1350 i el 1353. El que cap historiador o historiadora contesta és la necessitat per abastir-se que tenien els andorrans d’anar als mercats com els de la Seu i altres viles del Comtat de Foix  per abastir-se alhora que compartien pastures amb les valls veïnes. Potser consultant els llibres de defuncions de les diferents parròquies ens permetria confrontar dades juntament amb l’absència de documentació durant quasi vuit anys per provar que la pesta negra va afectar de forma fefaent la vall d’Andorra.
Així que ara per ara, s’intueix l’impacte de la pesta negra a Andorra, ja que és poc probable que les valls quedessin exemptes dels estralls causats per aquesta plaga a totes les comunitats veïnes però no hi ha prou dades que ho demostrin.