Ostres, tu, quina responsabilitat. He de decidir a quina escola apuntar el meu fill. Fins ara el tema de l’escola bressol més o menys havia estat fàcil, però ara s’ha d’elegir per un sistema, per un model educatiu, perquè n’hi ha diversos. El món educatiu evoluciona i no estem parlant d’una jaqueta que podem llençar o canviar. Amb menys de tres anys encara no puc saber si ell tindrà algun problema adaptatiu o acadèmic, no sé si serà més aplicat o no a l’hora d’asseure’s a rebre coneixements. No sé si serà molt o poc creatiu. Em diuen que a tal escola potencien molt les habilitats de cada nen però perden capacitats com la memorització; a l’altra segueixen la normativa rigorosament i qui no arriba l’aparten; aquella continua amb el sistema de sempre, l’altra són massa lliures. Em sorprèn quan a l’adjectiu lliure s’hi posa un adverbi quantitatiu. Perquè el que tinc clar és que la llibertat és un dels valors que vull en l’educació del meu fill. La llibertat de fer, de pensar, de dir, de preguntar, de saber. Una llibertat que només ha de tenir un límit i aquest ha de ser que s’exerceixi amb respecte. Plantejar el debat o explicar què va passar i què està passant a Catalunya, no ho veig com cap adoctrinament. És el dret d’estar informats i sembla que molts cops ens oblidem que els nens i nenes també són subjectes dels drets fonamentals. Vull una educació on aquests drets siguin prioritaris a tenir certs coneixements. I si escoles i models n’hi ha diversos, més diversitat hi ha entre el professorat, i això em provoca més incertesa a l’hora de triar, d’escollir, allà on haurà d’anar el meu fill per ser lliure. Sense quantitatius.
