A quina hora tanca la frontera?

Temps era temps quan la frontera hispanoandorrana tenia hora de tancament. El 1968, en Sícoris, en la seva secció Andorra al dia, ens explica que a partir de l’1 de novembre es posa en marxa l’horari d’hivern. Durant els mesos estivals i per tal de poder rebre a Andorra una gran afluència de turistes, la frontera obria de les sis del matí fins a les dotze de la nit. Però amb els primers freds l’horari varia i queda oberta de les vuit del matí fins a les deu de la nit, amb una excepció per als obrers que hagin d’anar a treballar i que ho poden fer a partir de les set del matí. Excepcionalment, la frontera es tanca a les dotze de la nit en dies festius propiciant que els viatgers puguin romandre més estona al Principat. Més d’un lector recordarà haver arribat tard i haver-se vist obligat de dormir a la Seu d’Urgell en ser-li refusat l’accés a terres andorranes. Les úniques excepcions permeses eren circumstàncies especials com eren el trasllat urgent de malalts cap a hospitals catalans.
L’interès de tenir la frontera oberta fins més tard tenia una doble utilitat, per descomptat per part andorrana, però també pel vessant espanyol. Ja el 1961 el ministeri de Turisme espanyol veia amb bons ulls que la frontera allargués els seus horaris per tal de rebre els viatgers andorrans. Una decisió presa sobretot a l’estiu que afavoria també l’arribada de turistes d’altres nacionalitats que pernoctaven a Andorra i decidien viatjar cap a terres veïnes. D’aquesta manera es propiciava l’intercanvi cultural i el contacte amb l’Espanya moderna. Aquell estiu del 1961, els turistes podien visitar la Seu d’Urgell i assistir a la representació del Retaule de Sant Ermengol que, segons ens indica el periodista encarregat de la secció Chronique d’Andorre del diari Midi Libre, no s’han de perdre per cap concepte. Gràcies a un sistema de so i llums, els espectadors podien fruir de l’espectacle d’art popular on participaven un centenar de persones vives que actuaven en l’incomparable marc del claustre medieval. El periodista francès ens conta que les pedres seculars cantaven acaronades pels projectors multicolors. Però compte, qui volgués baixar a Espanya ho havia de fer abans de les 22.30 hores i tornar al país abans de mitjanit.
Davant del desgavell d’horaris que els comerciants tenien, alguns d’ells tancant a mitjanit i fins i tot a les dues del matí, el Consell General va prendre la decisió aquell mateix any de fer tancar a les deu de la nit. L’Indépendant se’n fa ressò i entrevista diversos comerciants per saber la seva opinió. La majoria estan a favor de tancar a aquesta hora atès que una vegada han sopat, fet els comptes i recollit ja se’ls ha fet mitjanit i a les 9 del matí tornen a obrir. Els pocs detractors que hi ha, clamen que els turistes arriben tard a Andorra el dissabte i havent sopat aprofiten per fer compres. Com sempre, n’hi ha per a tots els gustos!