Quina memòria
Una tarda qualsevol d’un diumenge qualsevol, estava descansant al sofà i canviava els canals de la televisió en un intent de trobar alguna cosa per veure. A hores d’ara, ja sabem que com més oferta tinguem, més temps trigarem a descobrir que no hi ha res d’interessant per veure i que la millor opció és posar Netflix –si en tenim– o llegir un llibre. I en aquest procés de decidir estava jo, quan amb la inèrcia del zàping vaig trobar el canal 67. Nat Geo Wild, o el que és més fàcil, el canal d’animals de la National Geographic.
No és que em torni boig el tema, i la realitat és que no sé ben bé per què, però em vaig quedar mirant. No recordo el nom literal del programa, però era alguna cosa així com una llista de caçadors estranys en la naturalesa. De sobte, vaig enfocar una mica més la meva atenció i després d’uns minuts estava veient un fong que em va resultar senzillament impressionant.
Resulta que aquest fong –no em preguntin com es deia– entrava al cos dels insectes a través de les vies respiratòries i se’ls anava menjant a poc a poc per dins. Però l’impressionant no és això. Això està bastant vist en la naturalesa ja. Hi ha una vespa que fa el mateix introduint les seves larves en propietats alienes. El realment sorprenent era que el fong deixava per al final les parts vitals, mentre envaïa el cervell de l’insecte i mitjançant uns enzims que li injectava, l’obligava a pujar fins a la zona més alta de la planta on es trobaven, per tenir una millor temperatura i humitat i així poder reproduir-se. I quan arribaven a aquesta zona ideal, finalitzava el procés i se’l menjava per complet. Una vegada fet això, germinava des de dins. En definitiva, li manipulava el cervell.
Em vaig quedar al·lucinat. El programa va acabar i vaig pensar què em feia recordar això, però com no vaig poder aclarir-ho al moment, vaig continuar canviant els canals, fins que van arribar les notícies. Amb elles, van aparèixer diversos titulars: “Grups de partidaris de la unitat d’Espanya”, “Xile està en guerra”, “Barcelona és un caos”. Em vaig concentrar per tractar de trobar una resposta a aquesta pregunta que no parava de donar-me voltes al capdavant, però no podia... A què em recordava aquest fong manipulador que es ficava al cervell dels insectes i els utilitzava a la seva voluntat?
Aquestes són les coses de créixer i fer-se gran, la memòria ja no és la mateixa. Per sort, no estic tan malament i algunes coses em van venir al cap... “brots verds”, “creixement negatiu”, “dret a decidir”, “suport financer”, “M. Rajoy”... Però no sé ben bé per quina raó, encara continuava amb la sensació que em faltava alguna cosa. Em vaig aixecar i vaig anar a la cuina a preparar un roiboos, que sempre va bé. Vaig escalfar l’aigua i quan estava llesta, em vaig adonar que el paquet amb la infusió estava buit. Quina memòria la meva...