Quins clients patiran les quitances de BPA

L’AREB ha creat un forat que només es pot tapar amb quitances als saldos dels clients. L’AREB posposa el problema per evitar que tot salti pels aires.

Fa mesos que anuncio que les nostres autoritats deixarien a zero les preferents i que els clients de BPA patiran importants quitances en els seus saldos. Les nostres autoritats fa mesos que ho estan negant. 
Finalment la resolució del 21 d’abril del 2016 del Consell d’Administració de l’AREB ho deixa molt clar:
   1. L’AREB deixa a zero els 64 milions d’euros que els clients de BPA tenien en accions preferents. Anys de treball de centenars de persones que es volatilitzen amb un cop de llapis.
2. L’AREB reconeix que, en vista de la destrucció de valor que provoca el procés de resolució, l’AREB hauria d’aplicar quitances als comptes dels clients de BPA. Un fet que, en paraules de l’AREB, “suposaria imposar pèrdues a dipòsits de persones físiques i jurídiques en l’import que excedeixin de la garantia que atorga el Sistema de Garantia de Dipòsits, la qual cosa constitueix una mesura summament dràstica que podria afectar el conjunt del sistema financer andorrà”. L’AREB reconeix que hauria d’aplicar quitances als clients. Però, per motius polítics evidents, decideix no aplicar ara una quitança a tots els clients de BPA. Clàssica tàctica de posposar el problema que dóna lloc a la pregunta següent: ¿quins clients patiran aquesta quitança i quan? 
Per donar resposta a aquesta pregunta hem de considerar els punts següents. Primer: l’AREB discrimina entre els clients que tenen un perfil de risc alt i els clients amb un perfil de risc baix. L’AREB ha dedicat importants recursos a fer una auditoria dels comptes de BPA per identificar la suposada estructura de blanqueig. A manca d’aconseguir els objectius inicials, aquesta feina de PwC finalment ha agafat la forma d’un “Customer Remediation Process”, és a dir, un procés de remediació (donar remei) dels clients consistent en una classificació dels clients segons el seu nivell de risc. L’AREB reconeix explícitament que la feina feta per PWC és tan sols una mera estimació del perfil de risc de cada client i que aquesta classificació no es pot considerar “una qualificació legal ni processal”. 
És totalment fals que, amb l’informe de PwC, l’AREB pugui separar el que l’AREB anomena activitat bancària lícita de l’activitat bancaria no lícita. L’AREB sols pot separar els comptes de persones amb un perfil de risc alt de les persones amb un perfil de risc baix. I, a sobre, aquesta taxonomia dels riscos està feta per PwC seguint una acumulació de criteris que PwC ha considerat oportuna sense que l’AREB hagi demostrat que aquesta metodologia estigui substanciada per cap norma o directiva internacional. Per tant, la discriminació entre els clients que passen a Vall Banc i els clients que es queden a BPA, es basa en el criteri del nivell de risc que representa una persona (per exemple, ser un advocat, o ser un càrrec electe) i de cap manera es basa en la detecció d’activitats il·lícites. 
Segon: L’AREB deixa dins del balanç de BPA el forat comptable que el 21 d’abril l’AREB havia de tapar amb les quitances a tots els clients de BPA. De manera que els clients que es quedin a BPA queden exposats a patir una major quitança als seus comptes. Una discriminació basada únicament en característiques de la persona com pot ser la seva professió o la seva activitat política. Una discriminació per perfil de risc que no empara la llei específica de resolucions i que explícitament prohibeix la Constitució.
Tercer: Però l’AREB no en té prou deixant dins de BPA el forat causat per la seva destrucció de valor. L’AREB fa una operació mai vista consistent a agafar 70 milions d’actius de BPA i “regalar-los” a Vall Banc. L’AREB reconeix que ha transmès 70 milions de més a Vall Banc. És a dir, que ha transmès actius de BPA a Vall Banc que valen (segons la seva valoració a març 2016 –que no publica–) 70 milions més que els passius de BPA que ha transmès a Vall Banc.
Per compensar aquest desequilibri, l’AREB fa l’enginyeria financera següent: l’AREB fa que Vall Banc emeti 70 milions de bons convertibles contingents com a mitjà de pagament a BPA dels 70 milions d’actius solvents (edificis, comptes de corresponsals, cartera creditícia) que l’AREB ha enviat de més a Vall Banc. De forma que BPA es queda en paper mullat de Vall Banc i Vall banc rep 70 milions de més d’actius forts de BPA.
De forma que una cosa queda clara: en el procés de resolució existeix un forat que s’hauria de tapar amb quitances. 
L’AREB no vol fer les quitances ara perquè sap que tot salta pels aires i posposa el problema. 
Per minimitzar les probabilitats que els clients de Vall Banc pateixin quitances, l’AREB deixa el forat comptable dins de BPA i passa 70 milions de més d’actius a Vall Banc. Però l’AREB és molt conscient que ha provocat una important destrucció de valor; que una gran part de la liquiditat de BPA s’ha consumit al llarg del corralito de fins a 2.500 euros setmanals durant més d’un any; i que encara que hagi enviat 70 milions de més d’actius a Vall Banc, si els clients de Vall Banc volen retirar els seus diners, aleshores Vall Banc haurà de vendre els immobles i la cartera de crèdits  a uns preus que no li permetran retornar tots els saldos. De forma que si els clients de Vall Banc treuen fins a 25.000 euros mensuals i al sisè mes la majoria de clients volen treure la resta del saldo pendent, aleshores Vall Banc s’haurà de liquidar i els clients de Vall Banc patiran la quitança latent de quasi 300 milions d’euros que es produiria en un escenari de liquidació.
D’altra banda, els clients que es quedin dins de BPA estan molt més exposats perquè d’entrada tenen el forat comptable que els deixa l’AREB. En segon lloc tenen 70 milions de “paper mullat”de bons de Vall Banc que no es pot vendre en el mercat i que Vall Banc difícilment podrà retornar. Evidentment, d’aquí sis mesos, en un escenari de liquidació de Vall Banc, els clients de BPA seran els primers de perdre els 70 milions dels bons convertibles contingents de Vall Banc. L’única sortida per una part dels clients de BPA és que la Justícia consideri l’altra part de clients de BPA com a blanquejadors, en confisqui els béns, els lliuri a Govern i Govern tingui la bondat de tornar-los a injectar dins de BPA perquè els clients que no han pogut criminalitzar davant de la Justícia cobrin els saldos.
Si algú es pensa que aquestes maniobres eviten un risc de contagi a tota l’economia andorrana, està ben equivocat.