Quins temps...

L’any 2008 el tècnic Richard Imbernón va veure en el porter italoargentí Nico Ratti, de només 15 anys, qualitats d’alt nivell per debutar a segona catalana amb l’FC Andorra. A segona catalana... quins temps! En aquella època el porter era Koldo Alvarez De Eulate que estava ja en la recta final de la seva prolífica carrera esportiva. Aquell porter de categoria cadet va enlluernar jugant contra jugadors molt més experimentats. Va ser en un partit contra el Balaguer i va sortir al segon temps en un partit jugat al desaparegut Aixovall. Quins temps! Aixovall. Ara convertit en un terreny amb la gespa més que alta. Aquell jugador va haver de marxar del país a guanyar-se les garrofes. Va tornar a casa després de provar fortuna a les categories inferiors del Reial Madrid, militar al Numància i acabar amb el Llagostera. La UE Sant Julià el va reclutar i el projecte ambiciós de l’FC Andorra quan el club estava a punt de morir, amb Gerard Piqué com a líder, el va fer tornar al club on va debutar amb només 15 anys. Ara ja en té 27 i està en un dels projectes més ambiciosos de la segona divisió B espanyola. Un retorn a casa amb un club totalment diferent de quan ell hi va ser quan era un porter cadet. No té res a veure. L’aposta de Gerard Piqué ha transformat l’entitat. Això sí, sense jugadors de la casa com quan va arribar Nico Ratti al 2008. Ara toca fabricar més jugadors com ell. Tasca complicada i més en època de pandèmia, però si es treballa bé la base i hi ha talent podrien tornar-se a viure més capítols com el de Nico Ratti. Ara bé, ja fa molts anys que això no passa i destaca més el producte fet a fora del país.