Quo vadis Europa?

Mentre les imatges de les forces de seguretat gregues disparant bales de goma, quan  no de foc real, i gasos lacrimògens als refugiats sirians que, empesos per una maniobra política de Recep Tayyip Erdogan, proven de creuar la frontera entre Turquia i Grècia, la Unió Europea calla i gira el cap a una altra banda. Bé, de fet no del tot. L’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, s’escarrassava divendres a insistir davant la premsa incrèdula que de la UE s’actuava i s’actuaria en tot moment dins de la més estricta legalitat i respectant principis i drets internacionals –curiosament no va dir res de drets humans– i a la vegada a advertir Erdogan que els 27 no actuen sota xantatge i va reclamar-li el compliment de l’acord del 2016, pel qual Europa abonava 6.000 milions d’euros a Turquia a canvi que aquesta fes de barrera i frenés els refugiats. Paral·lelament, la presidenta de  la Comissió, Ursula von der Leyen, parlava de Grècia com “l’escut” d’Europa mentre en un comunicat la UE advertia que “no tolerarà cap entrada il·legal a les seves fronteres” i que, per evitar-ho, “prendrà totes les mesures necessàries”.

És a dir, una vegada més, una Europa sense rumb, malgrat que fingeixi el contrari, s’oblida de defensar aquells principis que un dia presumia de tenir i que darrerament sembla que només aplica en funció de la nacionalitat. I no només s’oblida d’aquests principis, sinó que acorda enviar vaixells i efectius de seguretat per ajudar les pobres forces gregues a fer front als refugiats que, amb únicament desesperació, intenten creuar una frontera.