“Quod natura non dat, Salmantica non praestat”

Bon dia,

Quan algú visita Salamanca es troba que molts objectes de regal porten escrita aquesta frase: “Quod natura non dat, Salmantica non praestat” (el que no et dona la natura, Salamanca [la Universitat] no t’ho presta). La tradició diu que quan els poderosos portaven els fills a la universitat exigien als professors que els posessin bones notes perquè donaven per fet que havien sortit llestos i ells els contestaven: “On no n’hi ha no en raja”.

Hem arribat a un punt on aquests necis i poderosos que consideren que la “gràcia” els ve donada genèticament o per algun ésser superior tornen a dominar els països i malauradament en nom de la democràcia. I el pitjor és que el poble els ho permetem perquè la majoria som tan necis com ells.

Aquelles generacions que es van trencar la cara i molts van perdre la vida perquè els seus fills i nets tinguessin una millor vida social i laboral els hem oblidat i els mirem com si fossin una pintura de Velázquez o de Goya. 

Ja no llegim als diaris els articles d’opinió, deixem que les televisions i les xarxes socials ens creïn l’opinió que ells volen que tinguem. I així ens va!

Mireu aquest petit nostre país, Andorra. Aquells padrins nostres que fa tres o quatre generacions  van lluitar amb dents i ungles per sobreviure i dignificar aquest país i en la mesura de les seves possibilitats fer créixer el seu petit patrimoni.

Aquesta gent al mateix temps eren els seus representants al Consell, cuidaven i legislaven, potser no amb estudis, però amb tot el seny que els donava la natura.
Més tard, Andorra es va convertir en país d’acollida, no gratuïtament, d’exiliats i refugiats, majoritàriament polítics d’uns règims feixistes. Aquí van poder refer la seva vida i alguns descendents han arribat a ser prohoms andorrans de la política i de l’empresariat nacional.

Avui, aquells descendents d’aquells vells andorrans i d’aquells vells refugiats, tots andorrans, comanden aquest nou país però han perdut el nord. 

A la vigília d’unes eleccions comunals, les baralles per ocupar un lloc de poder en una candidatura són un fet ignominiós. Ningú parla de què pensen fer amb la parròquia, ni els importa, només saber qui pot entrar al poder. A Andorra fins i tot, la macroaliança de la Sra. Marsol ha copiat el lema de PP-C’s-VOX (España Suma) i l’hi posa Sumem per Andorra. Han oblidat completament que nosaltres els escollim i estan al nostre servei. Però és culpa nostra! Fins que no acabem amb els seus privilegis  i deixem de fer-los reverències absurdes, això no canviarà.

A l’hora de fer els programes ho saben tot, però no he vist que es passegin pel carrer parlant de tu a tu amb la gent, tota classe de gent i a qualsevol barri, per saber les necessitats. Només ompliran papers de vaguetats que llençarem a les escombraries i no recordarem mai més el que hi posava. I serà culpa nostra.

Estem en un país (i en un món) on l’educació segueix el mateix mètode que fa cent anys, quan s’educava nens per ser futurs obrers en una fàbrica. Ara el mateix però amb un màster. Res no ha canviat i és culpa nostra.

El nostre país té una manca brutal de personal qualificat en qualsevol sector: turisme, comerç, indústria... I som incapaços d’afrontar aquesta plaga per por que s’ensorri la barraca que hem creat. Què passarà quan signem l’acord amb la Unió Europea? També serà culpa nostra.

Els governs successius han anat creant una trama tan infecta de normes i lleis de cara a l’empresariat, per treure’s les puces de sobre, que fan pràcticament impossible la pervivència de petits botiguers i empresaris. Mentrestant, la funció pública no para de créixer. Culpa nostra. Tots volem ser funcionaris! 

Tenim un Govern que és capaç d’intervenir en el preu del tabac, com veiem aquests dies, però és incapaç d’intervenir el preu del lloguer perquè diu que és la llei de l’oferta i la demanda. Jo us dono la solució: pel mateix preu interveniu el preu dels lloguers i deixeu el tabac a l’oferta i la demanda, a veure què passa? Fem la prova?

La democràcia resideix en el poble, en la gent que vota i dona la representació a uns escollits. Tota la resta és parafernàlia que els polítics s’autoimposen com a emperadors d’un poder absolut que ningú els ha atorgat. I si funciona així és perquè volem!
Au, Bon Dia tingueu.