Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EVilagines

Everest Vilaginés

Exempresari jubilat

 

 

Racisme i immigració




Les races, en l’espècie humana, no existeixen. Per definició, el “racisme” és una ambigüitat. Quan parlem de “racisme”, ens estem referint a una jerarquització de preferències i valors culturals d’una societat en què han estat socialitzats els seus membres.
Un racista pur i dur, seria aquella persona que creu fermament en la superioritat dels valors del seu grup cultural. Una superioritat cultural natural (suprematisme). Aquest menyspreu pel grup denigrat sempre va acompanyat d’una exaltació exacerbada dels valors culturals del propi grup. 
No hem de confondre racisme amb etnocentrisme: aquest no creu que la diferència cultural sigui biològica, sinó per causes culturals. L’etnocèntric refusa la diferència. El racista nega la possibilitat d’igualtat.
La gent que no vol immigrants al seu país és racista? No. Dir, per exemple, que no vols moros, o mesquites, o semblants, no és racisme, sinó classisme (discriminació en funció de la classe social), o aporofòbia (odi a la gent molt pobre), o xenofòbia (odi a persones d’altres països o cultures). Alguna gent que passa per ser oberta de ment, almenys en el discurs públic, en realitat alimenta actituds racistes identificant sectors socials determinats pel seu color de pell, llengua o cognom.
No confondre el racisme amb el color de la pell. El racisme com s’ha vist no té res a veure amb el color de la pell.
La nostra verdadera nacionalitat és la humanitat (William George Wells. Escriptor anglès)                  
L’auge dels partits d’extrema dreta ha anat acompanyat d’un increment de discursos d’odi de caràcter xenòfob que posen en punt de mira la immigració
Europa viu des del 2015 la coneguda “crisi migratòria a la Mediterrània”, que cada dia ens mostra imatges de persones que arrisquen la seva vida per arribar a Europa a la recerca de refugi, asil i/o una vida millor. Aquests desplaçaments es realitzen habitualment en condicions de risc greu per a la vida i integritat de les persones que es veuen obligades a fugir. Milers de persones moren en les rutes migratòries de la Mediterrània.
Des de l’inici del segle XXI les guerres s’han multiplicat per Àfrica i Orient Mitjà, encara que també trobem països en guerra actualment a Europa i Àsia Central. Aquests són els sis conflictes que provoquen un major nombre de desplaçaments forçats i de víctimes l’any 2019 : Iemen, Iraq, Síria, Sudan del Sud, Somàlia i Afganistan.
Les causes d’emigració d’aquests “emigrants per força”, tenen a veure amb algunes característiques d’aquests països:
–Representen més de les tres quartes parts de la població mundial.
–Manquen sovint de democràcia interna: la inestabilitat política, la guerra, la violència i la inseguretat, s’afegeixen a la pobresa i a l’atur.
–Han estat espoliats durant molts anys pels països de l’anomenat Primer Món.
–Són explotats, actualment, per les empreses multinacionals, que controlen el comerç mundial: imposen preus alts per les mercaderies que el Primer Món exporta al Tercer Món i preus baixos per als que importa d’aquest mateix món.
–Manquen de recursos econòmics tant per generar un procés de desenvolupament industrial i tecnològic, com per eixugar un deute extern asfixiant que els impedeix sortir del cercle viciós de la pobresa. 
Molta gent que necessita protecció internacional arriba a la UE per demanar asil. La protecció es concedeix a la gent que fuig dels seus països d’origen i que no pot tornar-hi per una por més que justificada a ser perseguida o ser víctima de la repressió. La UE té l’obligació legal i moral de protegir la gent necessitada. Els estats membre de la UE estan obligats a estudiar les sol·licituds d’asil i a concedir-lo a qui creguin que té dret. Tot i així, no tothom que arriba a Europa necessita protecció. Hi ha molta gent que marxa del seu país per tenir una vida millor. Sovint, d’aquesta gent, en diem immigrants econòmics i, si no poden demostrar cap dret legítim a ser protegits internacionalment, els governs nacionals tenen l’obligació de garantir-ne el retorn, de manera voluntària o amb l’ús de mesures coercitives, al seu país o a un altre per on hagi transitat.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic