El color importa, però més el de la samarreta. Racisme selectiu, premsa selectiva, tribunals selectius, institucions selectives. Tot és selectiu. Vinicius Jr. i Guerschon Yabusele –Yabusón com l’ha batejat un periodista en to afectuós i l’afició de la Penya se li va acudir dir assassí–. No sé què en deu pensar d’ell, Dante Exum després de fer-li una clau de judo bastant lamentable sense gens de càstig. Tant Vini com l’aler pivot francès tenen una cosa en comú i que els ajuda: són del Reial Madrid. Allà dominen el relat. A Gavi, un jugador internacional per la seva selecció, li poden dir de tot, però no li faran una pancarta gegant i els seus companys de professió posaran davant d’ella. A James Ugochukwu Nnaji, que és nigerià, també el poden insultar amb el clàssic “negro de mierda”. El que es mira és el color de la samarreta, no el de la pell. Ja poden fer mil campanyes edulcorades, que tots aquests són uns hipòcrites. Mouctar Diakhaby va ser l’únic que va tenir una mica de dignitat i no va voler posar amb la falsa pancarta de “Tots contra el racisme”. Una pancarta promoguda per LaLiga, el CSD i la RFEF. Desgraciadament uns organismes que tenen molt poc per presumir, com la Lliga ACB. Diakhaby, defensa del València i del mateix color de pell que Vini, va viure en pròpia pell com l’episodi racista amb Juan Cala se n’anava directament cap a les escombraries. Ningú s’hi va interessar. Molts han triat odiar els immigrants que et trobes pel carrer i estimar els que tenen molts diners i molta fama. Vini no és un mico ni un “negro de mierda”, però Abdoul –nom fictici– que se’n vagi al seu maleït país. És així, oi? Que alguns segueixin amb les seves hipocresies. Sigueu feliços.
