Radio Andorra i Sud Radio

Que ens queda d’aquella quarantena d’anys de radiodifusió andorrana, encetada el 7 d’agost del 1939, ara fa vuitanta anys i mal acabada ara fa poc menys de quaranta anys? No gran cosa. Molts, tot i que cada cop menys, encara recorden el famós: “Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra”, però més enllà d’això?

Fins i tot parlant amb gent jove, persones nascudes després del tancament de les dues ràdios, gairebé no saben res de les ràdios que van marcar el panorama del nostre país dins i fora d’Andorra. Se’ns en va el patrimoni, i de patrimoni, Andorra no en té gaire.

Ja fa alguns anys que a Velles Cases andorranes ens vam decidir a conscienciar la ciutadania i autoritats sobre els valors del nostre patrimoni. No va ser fàcil, primer perquè qui hi havia al cap de la gestió cultural del país no s’hi va interessar mai, se’n va desentendre completament. Possiblement, no feia part de la seva cultura. Seguidament, perquè la història de les dues ràdios no va ser un llarg camí de roses. Es van enfrontar entre elles per raons diverses, comercials, polítiques, estratègiques. També es van afrontar amb el Consell General i autoritats andorranes. Els nostres coprínceps van mantenir un pols entre ells per no cedir davant de l’altre i fins i tot els estats veïns van voler utilitzar-les per marcar territori, sense oblidar que alguns aquí van treure pit nacionalista en lloc de saber-ne treure profit. Diria que encara podrien quedar restes d’alguna tensió, però això és aigua passada, ha arribat el moment de parlar-ne, forma part de la nostra història.

Tanmateix, les dues ràdios van mostrar un protagonisme i vitalitat que també va beneficiar Andorra. Radio Andorra es podia sentir arreu d’Europa, abastava fins a les costes d’Argentina i de Canadà. Al meu entendre haurà estat de lluny, i possiblement per sempre, la millor publicitat per al nostre país.

En una època on la ràdio constituïa un mitjà de comunicació extraordinari, internet no existia, era remarcable que un dels països més petits del món disposés de dues de les estacions més potents del món. Gairebé tots els aparells de ràdio dels anys 1940 al 1970 ostentaven el nom d’Andorra al costat dels noms de les altres grans ciutats europees. Les cartes i postals arribaven als estudis de les dues emissores a milers, els seus locutors i sobretot locutores generaven l’admiració d’aquelles persones autoritzades a visitar els estudis i les animacions comercials, dins i fora d’Andorra, aportaven una alegria que malauradament ja no es retroba al país.

Les dues estacions van compaginar l’auge amb l’aparició dels discos, els quals es podien adquirir als establiments d’Andorra a preus força interessants, i Radio Andorra, nascuda just tres setmanes abans de l’inici de la II Guerra Mundial, va ser objecte d’un interès marcat per part dels més alts mandataris nazis i van ajudar a trametre missatges d’evadits a les seves famílies. La gran història va trucar a casa nostra, parlem-ne.

Però, què n’hem fet de tot això?

Un dels edificis de Radio Andorra, al Roc de les Anelletes, va desaparèixer en un desafortunat incendi... intencionat?

Els dos edificis encara existents tenen un futur incert, i la millor manera de salvaguardar-los seria, al nostre entendre, incloure’ls en una candidatura del Patrimoni Mundial de la Unesco. Disposen d’una història excepcional, algunes peces són úniques al món. Però, en som conscients?

En tot cas, us convidem a assistir a la jornada de commemoració del pròxim 7 d’agost, dels 80 anys després de les primeres emissions de Radio Andorra, una ocasió oportuníssima per tornar a parlar d’aquestes valuoses peces del nostre patrimoni. Gaudirem de l’assistència d’alguns dels veterans de les dues estacions, també de Sud Radio, que ens explicaran records que d’una altra manera haurien pogut desaparèixer. Els actes són gratuïts i tothom hi és convidat. Sobretot, no oblidem que això és patrimoni de tots.