És veritat que mai estic content i que, a veure, estem parlant d’un accent més o menys, tampoc no n’hi ha per a tant. Però mirin, cada vegada que pujo per Carlemany i veig els opi amb la publicitat de Ràdio Andorra, l’espectacle amb què el Cirque du Soleil tancarà la seva llarga i fructífera relació amb Andorra Turisme, se me’n van els ulls cap a l’accent de ràdio. Per què? Home, perquè si han desfilat per l’Espai Memòria del Roc del Pui –i segur que els meus amics d’Andorra Turisme ho han fet, perquè ho tenen com qui diu a l’oficina– hauran comprovat que les primeres emissions en català a l’emissora daten dels anys 70 –gràcies a Rossend Marsol, Sícoris, ja que en parlem. És a dir, al tram final dels 40 anys d’història de l’estació. L’emissora va emetre en un percentatge que no deu baixar del 95% en castellà i en francès, i el nom comercial va ser sempre Radio Andorra, sense accent. Com Sud Radio, jo què volen que hi faci. Només cal que recordin el celebèrrim jingle amb la veu de Lydia Linares: “Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra”. És cert que publicitàriament es venia del costat francès com a Radio Andorre, i en trobaran exemples al mateix Espai Memòria. Però no en busquin cap amb el nom catalanitzat. No n’hi ha. Per això no deixa de sorprendre que el títol de l’espectacle ometi aquesta realitat històrica. La veritat és que la falsifica, fent passar gat per llebre. Llicència poètica? Com que un és malpensat de mena, tendeixo a creure que Andorra Turisme ha intentat compensar així l’inveterat costum de batejar amb noms anglòfons els esdeveniments que patrocina o inspira, des del Shop in Andorra a l’Andorra Taste. Que no li tornessin a retreure aquesta mania de postergar el català perquè “con el marketing, amigo Sancho, hemos topado”. Això, o que els 4,6 milions d’euros invertists en Ràdio Andorra els donaven dret a passar per sobre d’una banalitat com aquesta de l’accent.
