Radiografia de l'art a Andorra

El nostre viatge el comencem poc després del primer quart del segle XX fins l’actualitat. Una mirada de l’activitat artística en els darrers quasi 90 anys.

El punt de partida s’inicia a la dècada de 1930 amb les dues estàncies deJoaquim Mir a Andorra. D’entre 1940 i 1990 es comptabilitzen aproximadament 27 artistes catalans que han creat obra amb temàtica d’Andorra. Aquests artistes realitzen estades curtes, a vegades un sol cop, a vegades prolongades en el temps. 

A la dècada de 1940 s’instal·la a Andorra Josep Viladomat, un dels escultors més importants de Catalunya del seu moment. Entre 1940 fins el 1970 la característica principal del teixit artístic d’Andorra és la presència d’artistes forans que s’instal•len a viure al Principat. A partir del 1970 s’inicia una efervescència de l’art i la cultura a Andorra. 

Dins d’aquesta efervescència cal destacar la creació de les primeres galeries, el naixement del col·leccionisme i les primeres cròniques periodístiques. Andorra s’iniciava tard en el món artístic però presentava certa força.

Durant la dècada de 1980 l’activitat artística a Andorra creix en nombre d’artistes del país, galeries d’art i exposicions institucionals. És crea els Tallers d'art de la Massana, un projecte que facilita als artistes joves de disposar d’un espai per crear la seva obra. No perdura en el temps.

A principis dels anys 90 i amb motiu del 25è aniversari de la CASS s’instal·len escultures per tot el territori andorrà d’artistes internacionals molt reconeguts com és el cas de Dennis Oppenheim. La sala d’exposicions de Govern comença a teixir un programa d’exposicions de caire internacional com és el cas de l’exposició de la col•lecció de Carmen Thyssen, entre d’altres. 

Aquestes dues dècades, la de 1980 i 1990, que presenta una clara activitat artística també presenta un curiós fenomen: la societat cada cop més s’allunya de la vida artística i cultural del país i solament un percentatge molt petit dels que ens visiten participen de l’activitat cultural i patrimonial -museus. Seria de molta utilitat realitzar estudis i reflexions en aquest sentit per projectar un futur on l’art i la cultura d’Andorra fos part de la identitat tan per la societat com pels visitants.

Iniciant l’any 2000 es veu la mateixa dinàmica que les dècades anteriors, força activitat artística però aquesta no arrela en la societat andorrana ni en els visitants.Andorra aposta novament pel nom internacional d’escultors per acompanyar la Ruta del ferro, només hi és representat un artista andorrà.S’inaugura el CAEE.

El 2008 arriba una crisi devastadora que es tradueix en la desaparició de galeries d’art, la reducció notable del col·leccionisme i la retallada de pressupostos en cultura.El 2011 Andorra inicia la seva participació a la Biennal de Venècia. El 2015 hi ha el primer certamen de Land Art Andorra una iniciativa de gran interès social i artístic. El 2016 s’inaugura Artalroc amb exposicions molt interessants.

mb aquestes dues propostes es va recuperant el que no s’havia feten molts anys, recuperar l’interès per l’art en la societat andorrana, encara que el nombre sigui molt reduït. El 2017 s’inaugura el Museu Carmen Thyssen Andorra. Durant tot aquest temps les sales d’exposicions dels diferents comuns presenten artistes locals.

Arribo al final del viatge on hi ha damunt la taula l’Estatut de l’artista, la redacció del Llibre Blanc i un Manifest Cultural. Sent conscient que s’han quedat moltes coses al tinter hi ha el ple convenciment de que cal considerar l’art i la cultura contemporània d’Andorra com un bé per la societat actual i un llegat patrimonial per generacions futuresaixí com un atractiu turístic de valor afegit per la seva pròpia identitat.