Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Bru Noya

Bru Noya

Periodista

 

 

A raig d'aixeta




La unitat de mesura de la felicitat a l’hivern és la dutxa calenta. Algú dirà que també ho és una agradable vetllada menjant su-shis al costat de la llar de foc, un mercat de Nadal, una tassa de xocolata, o una abraçada al llit d’aquestes que fan pujar la temperatura com pebre de caiena. Però no. En realitat, l’autèntic plaer aquests dies és aquell primer raig ressuscitador que cau sobre el teu cap després d’uns segons movent-te gelat a la cantonada de la dutxa, com un futbolista suplent que està escalfant per la banda i que espera que la pilota surti fora per a poder efectuar el canvi.

No hi ha una relació més estable, sòlida i duradora que la que tens amb la dutxa, amb la qual pots convertir-te en parella de fet. És una cosa que valores quan experimentes una dutxa aliena i quan t’has d’enfrontar a la fredor, i molt sovint a l’hostilitat de les aixetes desconegudes, amb el seu festival de llum i so. Cromatisme, coreografies diverses, efectes equilibrant, estimulant i relaxant, i aspersió vigoritzant amb projector combinat de raigs laterals, fan que aconseguir arribar a una cosa d’entrada tan simple com regular la temperatura de l’aigua formi part del grau de ciència macromolecular per a enginyers. Agafes plena consciència que la vida és això que passa mentre tu aprens a controlar la dutxa i que pagant una mica més de subscripció, els de Netflix ja podrien programar uns microespais tutorials entre sèrie i sèrie.

Mentrestant, t’haurà caigut un raig glaçat al cap perquè en comptes de la carxofa has engegat el difusor, i sentiràs a l’esquena la mateixa sensació que un armilla groga rebent l’impacte de l’aigua del canó d’una tanqueta dels CRS a París en haver-te equivocat de posició de la maneta monocomandament. I després, com per art de màgia, l’aigua sortirà tan calenta que perdràs una capa de pell. Si mai l’encertes a la primera, el campió mundial de Tetris s’agenollarà als teus peus dient-te: “Mestre!”

Tot, però, no és tecnologia, i no cal entrar en el fascinant món dels gels exfoliants, els guants de crin, les esponges naturals o les tovalloles de ris de cotó 100%. Hi ha cortines de dutxa amb més anys que l’armari de les Set Claus, de plàstic, fines i enganxoses com un nen abraçat per Carmen de Mairena, i que d’un moment a l’altre poden ser descorregudes pel Norman Bates de Psicosi amb un ganivet a la mà. Hi ha plats més lliscants que una pista de patinatge sobre gel. Sortir amb vida de la dutxa del motel Bates és una proesa, però encara ho és més sobreviure descalç a algunes moquetes de cambra de bany d’hotels, a les quals, si Gil Grissom del CSI els passa la llum ultraviolada apareixen més taques que en la samarreta de Jimmy quan seu al seient del copilot del cotxe a la pel·lícula Un home anomenat Ove.

Per això, la millor dutxa és la de casa, on pots generar un baf, com una boira espessa, que sembla que surtis a Lluvia de estrellas. Tanques els ulls, deixes que l’aigua corri sobre el teu cap i penses en aquella frase de l’episodi del llimoner dels Simpson: “si em necessiten, estaré a la dutxa”.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic