Cada jornada de pluja al país surto de casa amb els ulls ben oberts per intentar arribar a la feina el menys molla possible. El meu trajecte habitual passa pel carrer Prat de la Creu. No sé si hi passen sovint, però els que anem i venim cada dia lamentem a tota hora l’estat de les voravies d’un dels principals carrers de la capital. Rajoles trencades i forats que a més de ser un risc de caiguda m’acaben fent maleir els ossos de tots els integrants de la corporació d’Andorra la Vella o del propietari que no les té en condicions. A qui no li ha passat trepitjar una rajola i emportar-se de regal una remullada de peus i una bona esquitxada als pantalons? El problema no és nou, fa temps que dura i crec que com més temps passa, més trencadissa hi ha. Desconec si en aquests trams la voravia és de titularitat del Comú o de privats, però caldria posar-hi remei. Considero que l’Administració hi pot jugar un paper, ni que sigui per advertir a qui correspongui que actuï. En cas de ser de titularitat pública, no entenc com encara no s’ha trobat una partida pressupostària per poder-les arranjar. El Comú ha fet esforços i ha rentat la cara a moltes zones de la capital que ho necessitaven, però en canvi, una petita intervenció com aquesta no se soluciona. I segurament les de Prat de la Creu no són les que es troben en pitjor estat. No fa massa dies passejant pel carrer Gil Torres vaig poder comprovar com el mal estat de l’espai per on transiten els vianants és realment preocupant. Si volem fer ciutats més amables per a les persones, primer de tot hem de tenir en condicions els espais per on han de transitar.
