Ral·lis elèctrics

El mes de setembre és, tradicionalment, un mes en què es fan diverses manifestacions motoritzades en el nostre país. Podem parlar d’esdeveniments organitzats, com ara el Ral·li d’Andorra Històric, o d’altres de menys formals com podrien ser diversos clubs de moto o d’automòbils de luxe que visiten el nostre país.

M’agradaria començar per dir que estic més aviat a favor d’aquestes activitats. Són ocasions per fer conèixer casa nostra, i per fer venir un turisme que té un cert poder econòmic. També és el moment de fer circular uns vehicles que poden tenir un significat històric esportiu, o simplement formar part de la història personal de cadascú. A casa meva –com en moltes cases d’aquestes valls– hem tingut diversos models de Volkswagen Escarabat. Sempre és agradable tornar-ne a veure circular i recordar-nos dels temps passats... tot felicitant-nos que els vehicles més moderns tinguin més comoditats i gastin menys gasolina, cal dir-ho. Però cal continuar fent circular els vehicles més antics. No hi ha res més trist que la visió d’un cotxe clàssic tancat per sempre més dins les parets d’un museu: un cotxe està fet per rodar, no per jeure.

Malauradament, també és evident que aquestes manifestacions motoritzades causen certs inconvenients. Ho fan als veïns dels llocs per on passen; no pot ser gaire agradable estar sotmès al pas constant, davant de la porta de casa, de vehicles fabricats en una època anterior a la normativa actual sobre emissions i sobre sonoritat, en alguns casos amb una carburació aproximada i un tub d’escapament en un estat que deu vorejar el límit d’allò que és acceptable per circular per la via pública. Ho ha de ser encara menys quan el nombre de vehicles és elevat, i les hores en què circulen són més aviat tardanes. Personalment, tinc tendència a considerar més tard de les onze de la nit com horari de descans.

El que no deixa d’estranyar-me una mica és que ningú hagi pensat en fer aquest mateix estil de concentració o ral·li de regularitat, però emprant vehicles elèctrics. En altres països, s’organitzen fins i tot curses de Fórmula 1, però amb cotxes elèctrics. Per cert, l’anomenada Fórmula-E és tot un espectacle, i que recomano al lector de mirar si li interessa el tema. Si, salvant l’escala i les nostres possibilitats materials, permetéssim als conductors de cotxes elèctrics trobar-se aquí a Andorra algun cap de setmana, estic segur que obtindríem els mateixos beneficis que amb una trobada de cotxes tradicionals: ocupació hotelera i cobertura mediàtica. Però ho faríem sense els inconvenients sonors i d’emissions de gasolina mal carburada. Amb el parell considerable que tenen els motors elèctrics, fins i tot es podria trencar el rècord de la pujada d’algun coll ben conegut dels amants del motor.