Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Sansa Garal

Manel Sansa Garal

Lliurepensador

 

 

Realitats inconciliables




La vida va passant, rancallosa, amb penes i treballs; immersos tots en un enfangament persistent i sembla que de mai no acabar. Astorats i perplexos, les anem veient passar sense albirar una sortida imminent i imperiosa del túnel en el qual estem atrapats. La malaltia no decau, sinó que persisteix i s’aferra amb més força, expandint-se i afectant una part no negligible de la població.

Això fa que les autoritats hagin de prendre mesures de més en més restrictives que perjudiquen greument alguns tipus de negocis i que produeixen els consegüents danys a les persones, a moltes famílies. L’horitzó es presenta negre, fosc i incert per a tots aquells i aquelles que les passen magres i que ja tenen dificultats per viure dignament, ara mateix. Un tràngol i una situació gairebé esperpèntica i horripilant que s’ha enquistat en detriment de milers de persones que es veuen feines de subsistir amb suficiència, obligats a viure en la precarietat més indesitjable i immerescuda. Plou sobre mullat!

Davant la inseguretat i la incertesa predominants, en un temps en què la gent està espauricada, en plena crisi de dubtes i, una bona part, subsistint pobrament amb preocupació pel seu futur, amb mostres d’empatia, solidaritat i amb un respecte encomiable enfront de les angoixes i d’un desafiament extrem, alguns comuns, per sorpresa i sobtadament, es treuen de la màniga, a mode de compassió, la molt encertada imposició d’una nova taxa que gravarà la tinença de gossos. Tot ben conseqüent, adequat i imprescindible, certament. Una idea increïblement oportuna i extremament vital, tenint en compte el període que travessem i en el qual estem immersos, sobretot per als que tenen tantes necessitats per atendre, que ratllen la penúria i la indigència.

Si els comuns que pretenen implementar-la tenen previst recaptar més diners, només per la fal·lera d’obtenir-ne més i gastar-los en foteses, doncs que apugin els impostos a les grans empreses i als ciutadans més rics de cada parròquia. És tan fàcil dir-ho com fer-ho, si les autoritats concernides tinguessin la voluntat i la valentia imprescindibles. Els abusos es paguen, tard o d’hora; i l’assumpte que ens ocupa és veritablement una desmesura i un despropòsit.

Des de principis del segle XX, els andorrans les hem passades ben fotudes en diverses ocasions, però em sembla que llavors, en moments delicats, hi havia més seny i mesura, i encara no ens havíem deixat enganxar els dits en l’espiral de verbositat i pretesa ostentació desmesurada del present.

Amb l’aigua fins al coll, en plena crisi econòmica, el cònsols i els consellers de Comú haurien de centrar-se en l’essencial, sense desviacionisme en la tasca encomanada, tenint cura del benestar dels ciutadans, i no afegir més llenya al foc, sinó enfrontar-se decididament a les qüestions essencials i peremptòries sense dilació. Altrament, pot succeir que la ciutadania els faci baixar de la figuera, sense gaires miraments. I que tinguin present en tot moment que el nostre mal no vol soroll!

I com que la cosa anirà estipulada segons el pes de la “bèstia”, doncs que es preparin els propietaris de gossos saint-barbard, perquè els caldrà pagar setanta o vuitanta vegades més de diners amb relació als amos de quissets de raça “xº”, compte! El mal usar no pot durar.
Sant Pau de Tars, l’apòstol dels gentils, digué: “Conjura’ls d’evitar les querelles que només serveixen a la desgràcia d’aquells que les escolten.”

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte