La festa del consum ha començat. Productes al 20%, al 30% i fins al 50% de descompte. Vestits, samarretes, bosses de mà, sandàlies, arracades, i una llarga llista de productes de la temporada primavera-estiu a l’abast de gairebé totes les butxaques. Una ocasió estupenda per satisfer els desitjos de consum apta per a tots els públics. Passejar pels comerços del país és un espectacle sociològic d’allò més interessant. Digues què i com compres i et diré qui ets!
Jo no en sóc una excepció i darrerament he estat comprant en negocis franquícia de moda, aquells que copen les artèries comercials del país. Tot un espectacle per observar i escoltar les dinàmiques de la gent quan compra: veure quines són les necessitats que creiem tenir, els gustos estètics, els motius de la compra... I si el reguitzell de persones amunt i avall triant colors, talles, valorant preus i projectant expectatives sobre peces de roba és prou interessant, molt més revelador és el pas als emprovadors. Un espai reservat per a dinàmiques més íntimes on es posen davant del mirall moltes més qüestions que el consumisme. Els emprovadors esdevenen la prova de foc per al nostre cos, i cal assenyalar que molt especialment el cos de la dona. Nosaltres som les màximes consumidores de moda i sobre les quals recau el major grau de pressió i control.
El ritual d’emprovar-se roba acostuma a fer-se amb la complicitat d’alguna amiga i/o familiar que ens orienta pels designis de la moda, ens ajuda en l’avaluació de la imatge que projectem i ens rescata de la fatídica situació de no encaixar en el patró que ha establert la moda. Low, slim, 40, 42, 44, M, L, XL, etiquetes d’un infinit sistema de classificació per als nostres cossos a través del qual intenten definir-nos i en el qual ens obstinem a encaixar.
Tenir un cos de dona és una experiència meravellosa especialment quan s’integra en el món de la moda (perdonin el sarcasme). El podem transformar i decorar de múltiples maneres. El modelem sotmetent-lo a operacions biquini, a extenuants jornades de gimnàs, a teràpies anticel·lulítiques i a sessions de depilació, i fins i tot podem esculpir-lo quirúrgicament. Les possibilitats de decoració dels nostres cossos també són variades i podem perforar-lo per portar arracades, pintar-nos les ungles i els ulls, dur anells i penjolls, lluir escot “paraula d’honor”, tenyir-nos els cabells i elevar la nostra alçada fins a límits insospitats amb talons de vertigen. Això sí, tot condicionat per les tendències de la temporada.
Controla els cossos i controlaràs les conductes. El patriarcat construeix cossos dòcils, és a dir, que es poden sotmetre, utilitzar, transformar i perfeccionar, tot manipulat per falses promeses de felicitat i èxit. El cos convertit en mercaderia, objecte que s’ofereix condicionat per la demanda i el subjecte que consumeix. El teu cos és un camp de batalla, tal com proclama l’obra de Barbara Kruger.
Les talles no poden definir allò que es descriu amb adjectius: gran, petit, suau, sensible, robust, mediterrani, estret, llarg...El nostre cos té color, textura, volum, alçada, s’expressa i sent i sobretot és el nostre millor aliat per gaudir. Detesto aquesta dictadura contra els cossos femenins i, encara pitjor, els nostres companys, en lloc de lluitar-hi en contra, comencen a sotmetre els seus cossos al mateix esclavatge.