Les nostres societats i des de l’antiguitat han premiat les persones a diferents nivells, escolar, social, econòmic, comercial, militar o polític per haver assolit fites o per haver promogut o reeixit accions remarcables. 

Ja l’alumnat de l’antiguitat grega i romana rebia corones de llorers i/o tauletes de cera decorada, les Tabuale en el cas de l’alumnat romà, premiant els seus èxits. Alhora, els guardons podien ser també pergamins o llibres quan els alumnes guanyaven concursos de retòrica, de poesia o de debat. A banda d’ésser guardonats públicament mostrant i compartint l’èxit de la persona amb la resta de la població. La tradició de guardonar l’alumnat s’ha anat perpetuant al llarg dels segles fins avui, quan se segueix premiant aquells i aquelles que assoleixen amb èxit estudis, treballs o projectes en l’àmbit acadèmic.
Uns altres guardons que es donen des de l’antiguitat són els polítics. A aquells que havien fet un servei abnegat envers el poble, el país, l’imperi se’ls honorava amb majestuoses estàtues amb els seus millors perfils. Al llarg dels segles aquests guardons s’han declinat en forma de premis, de medalles, de condecoracions que s’han anat donant a figures polítiques que han deixat petjada allà on servien, tenint en compte que sovint es qualifica els polítics com a servidors de l’Estat. Aquests tipus de guardons s’han anat sofisticant al llarg dels segles i de les societats, per esdevenir en països occidentals com França i Espanya, instruments per premiar no solament polítics o càrrecs polítics, sinó i sobretot persones que en moments de la seva vida han obrat per millorar o per promoure la qualitat de vida i els valors del país o de la institució que els premia. A tall d’exemple hi ha, entre altres, l’ordre de la Legió d’honor o la de l’Ordre nacional del mèrit de França, o bé l’Orde d’Isabel la Catòlica o l’orde del Mèrit Civil a Espanya, l’orde de la Creu Sant Jordi a Catalunya i les recentment creades al Principat d’Andorra com són l’Orde de Carlemany i la de la Creu dels set Braços.

Pel que fa als guardons militars, també tenen un origen a la Roma de l’antiguitat on s’atorgava una medalla a militars que protagonitzaven un valor heroic en campanyes militars.  Més tard, dites condecoracions s’han anat democratitzant fins al punt que s’han transformat en molts països o institucions en odes tant civils com militars que premien un servei o mèrit notable o per a perpetuar un fet històric important. 

Els guardons literaris són uns premis molt preuats que tot i que es van iniciar també en l’antiguitat, s’han popularitzat i es lliuren de manera habitual des de la democratització de la lectura i de l’escriptura, és a dir des del segle XIX amb els Jocs Florals, tot i ser instaurats el segle XVI,  i sobretot el segle XX, amb una multitud de premis que congratulen els millors escriptors i poetes arreu del món. Mencionarem com un jove Victor Hugo amb només 18 anys va rebre el premi de poesia dels Jocs Florals a Tolosa, l’any 1820, que li va donar la primera empenta per poder viure de l’escriptura.

I, seguint amb aquest breu repàs dels guardons, acabarem esmentant la petita història dels premis atorgats a actors econòmics i socials, ja que tenen una història molt més recent. No és fins als segles XVIII,  amb la Revolució industrial, i XIX, que els canvis socials de les nostres societats occidentals van començar a premiar les persones que feien accions i fets destacats. Es van començar a gratificar per una banda aquells i aquelles que oferien avenços en els àmbits industrials, tecnològics o científics, i  per altra banda, els que treballaven i lluitaven per una societat millor. Un dels exemples més coneguts de guardons a nivell internacional són des del 1901 els Premis Nobel.

Però tots aquests premis i guardons, ja siguin medalles, condecoracions, certificats o reconeixements normalment s’atorguen, amb distància i objectivament, i reconeixent el mèrit a una persona en agraïment a tot allò que ha fet o bé ha fomentat en favor de la societat o d’un món millor. Les persones no s’acostumen a autoguardonar-se, llevat d’un il·lustre com Napoleó que va crear el 1802 l’Orde de la legió d’honor i que se la va autoatorgar!