A vegades l’actualitat ens porta per camins molt ingrats, però a vegades tenim la sort de viure tot el contrari, una actualitat que ens omple l’ànima de felicitat. De sobte (però no de sorpresa) arriba la notícia que mereix totes les lletres, i que hauria de ser alegria per tots els que som a prop. El reconeixement andorrà d’Iberescena a la Irina Robles. Un reconeixement que vol honrar i reconèixer la trajectòria en la gestió escènica iberoamericana. Està dedicat a professionals que han impulsat el desenvolupament de les arts escèniques com a espai de creació, intercanvi i enfortiment cultural a Iberoamèrica.
Andorra forma part d'Iberescena des de l'any 2007. El Principat es va adherir al Fons d'Ajuda per a les Arts Escèniques Iberoamericanes com a país membre en la Convocatòria 2007-2008, convertint-se en un dels països pioners d'Europa dins del programa, juntament amb Espanya i Portugal. Es va estrenar en el marc de l'Any Iberoamericà de les Arts Escèniques 2025. No és una beca de producció, com les altres línies d'ajuda d'Iberescena, que estem poc o res informats, sinó una distinció a la trajectòria. En la primera edició, s'ha atorgat com un reconeixement a un gestor de cadascun dels països membres. Aquest és per l'impuls del desenvolupament escènic, on es valora la contribució a fer créixer i consolidar les arts escèniques en l'àmbit nacional i regional. No es tracta de crear una sola obra d'èxit, sinó de crear les condicions perquè moltes obres puguin existir. La creació de xarxes d'intercanvi, la tasca de fomentar la cooperació i l'intercanvi cultural dins l'espai iberoamericà. És a dir, la feina per connectar artistes; es premia la gestió que enforteix el teixit cultural, la professionalització del sector i la seva dignificació.
Porta el nom del Guillermo Heras, que va ser un incansable promotor de la cooperació teatral, especialment del teatre contemporani i d'avantguarda. A vegades ser tan a prop de les coses ens resta perspectiva, o pot fer pensar que la proximitat ens fa parlar per sobre de la realitat, o amb el vel de l’amor, però crec que l’elecció ha sigut molt encertada, que la Irina Robles porta lluitant per la gestió cultural de les arts escèniques molt temps, des d'aquí i sobre el terreny, al fang de cada dia: creació de L’Animal Escola de Teatre, que ara per ara té un prestigi, no només en la branca extraescolar, sinó en la de formar a joves talents que volen professionalitzar-se; impulsora de la Jove Companyia Nacional, un dels pilars més estables que tenim a l’Escena Nacional, de la que ha sigut directora posant l’accent a la creació nacional; actriu i directora, que ha fet la seva trajectòria en la suma d’esforços per la revitalització dels projectes populars a nivell nacional (el renaixement del Pessebre Vivent el 2013, per exemple) treballant en projectes a totes les parròquies amb una implicació molt per sobre de la merament laboral.
Moltes felicitats, orgullosos de la gent que lluita per aquest ofici tan difícil.
