Reconeixement facial

A banda de la innovació tecnològica i de la gràcia que fa a molts saber que el seu telèfon mòbil compta amb el reconeixement facial per engegar-se i reconèixer-lo com a propietari, potser caldria parar-se a pensar una mica més sobre aquest tipus d’evolució.

Fa uns dies llegia una enquesta publicada al New York Times, el 18 de gener d’enguany, que em va deixar perplexa i bastant inquieta. Hi ha una start-up nord-americana anomenada Clearview, finançada per Peter Thiel, empresari proper al president Donald Trump, que copiant, moltes vegades sense l’autorització de l’usuari, les cares de persones d’arreu del món publicades a les xarxes socials (com LinkedIn, Instagram, Twitter, Facebook...) ha creat una gegantina base de dades que ven al millor postor.

Milions de persones poden ser així identificades i fixades. Gràcies a aquest dispositiu es poden descobrir possibles sospitosos de delictes i identificar possibles testimonis més enllà de la privacitat dels individus i de la protecció de dades. I lluny del que la llei protegeix, almenys a casa nostra, com a presumpció d’innocència.

El NYTimes apunta que els grups de policies locals als EUA estan entusiasmats amb aquesta eina i que tendeixen a utilitzar-la sense tenir en compte massa precaucions. El diari novaiorquès també assenyala que, malauradament, Clearview és imperfecta. Assenyala que s’hi han detectat casos de falsos positius, és a dir, de persones identificades per error, i que se les acusa malgrat ser innocents: l’eina, ara per ara, tan sols assegura el 75% de fiabilitat.

No és agosarat afirmar que les llibertats individuals estan en perill amb aquests tipus d’aplicacions i la seducció que generen prop de col·lectius conservadors o controladors de les nostres societats, més enllà de les lleis que ens guien i ens protegeixen, incomoda. També, aquesta dèria per controlar-ho tot utilitzant els sistemes informàtics i seguint els seus únics criteris que tenen alguns col·lectius en les esferes de poder provoca malestar. Fins i tot, m’atreveixo a dir com a mínim a nivell personal, que fa por.

Quan s’esmenta que Clearview té 75% de fiabilitat vol dir que un quart de la població fitxada pot ser víctima d’un error. I que aquest error no sigui reconegut pels policies i altres instàncies de l’Estat, ja siguin polítiques, econòmiques o judicials, provoca malestar.

Als EUA, Clearview compta amb el suport incondicional de col·lectius ultraconservadors propers al partit republicà que està al poder, i aquest fet inquieta molt els mateixos nord-amercans.
Al Gidari, professor de Dret de la vida privada a la Universitat de Stanford, als EUA, afirma davant l’èxit de Clearview que “sense una llei federal molt estricta relativa a la vida privada, estem fotuts.”

El cas és que no solament les institucions o organismes públics poden comprar i utilitzar lliurement i seguint criteris propis les dades que proposa Clearview, sinó que qualsevol ens privat ho pot fer. Qualsevol que tingui els recursos, els diners necessaris per adquirir la base de dades, podrà utilitzar-la seguint els seus preceptes i les seves creences. I això obviant tots els drets inherents a les llibertats individuals i a la privacitat a les quals estem acostumats a les nostres societats occidentals.

El New York Times apunta que: “Els usuaris de Clearview poden identificar potencialment totes les persones que veuen. L’eina es podria utilitzar per identificar militants a manifestacions o un desconegut al metro, donant-ne informació com ara el seu nom, on viuen, quines són les seves amistats o quines han estat les seves activitats.”

Res: que George Orwell amb 1984, escrit el 1949, es va quedar curt quan descrivia les activitats del ministeri de la Veritat i invents com la telepantalla. I si ens parem a pensar, ens adonem que fa 71 anys Orwell, a través dels seus personatges, ja ens mostrava amb paraules terribles cap on anava la societat: “La guerra és la pau. La llibertat és l’esclavitud. La ignorància és la força.”
No obstant això, crec que un debat aprofundit i una reflexió sobre aquest tema seria adient, ja que afecta entre altres, el respecte dels drets humans i la privacitat de cadascú.