Vaig viure uns anys en un col·legi major. No diré que van ser els millors de la meva vida, però sí que van ser uns bons anys. Era en una ciutat del nord i foral, a prou distància de casa com per no tornar-hi més que per vacances, així que no et quedava altre remei que convertir-lo en un succedani de llar. Desconec completament si encara se’n prodiguen, però en aquella època, parlo de fa 30 anys llargs, hi havia les reglamentàries novatades, que patien els de primer durant la primera setmana de curs: algunes, més o menys inofensives, com ara menjar la sopa amb forquilla o fer el llit dels veterans. D’altres, de contingut obertament sexual: al bar del col·legi hi havia unes columnes circulars enormes, i si tenies mala sort algun desgraciat t’obligava a simular l’acte sexual davant de la gresca general. El toc sàdic, amb elements d’humiliació, és més que evident. Era difícil resistir-s’hi –teníem 18 anys, era un món absolutament nou i aquells primers dies, francament hostil– i era també difícil, a l’any següent, evitar la temptació de fer pagar als novatos de torn les humiliacions passades. Ho parlàvem l’altre dia al grup de WhatsApp d’excol·legials a compte, és clar, de l’espectacle denigrant al col·legi major madrileny. Val que no es tracta pròpiament de novatades, però la performance de l’Elias Ahuja forma part del mateix camp semàntic. El cas és que no recordàvem haver arribat mai ni remotament tan lluny, però vam convenir que potser ens en vam salvar perquè no hi havia cap col·legi femení al davant, i perquè cap crani privilegiat va tenir afortunadament una ocurrència com aquella. Només per això.
