Records del comte Henry

L’altre dia, assegut al telecabina de Soldeu i gaudint de les increïbles vistes que aquest ofereix en el seu quilòmetre i mig de trajecte, vaig pensar com les nostres muntanyes han captivat sempre els nostres visitants. Antuvi i avui, la seva màgia no ha deixat indiferent ningú, sobretot a l’hivern, quan l’immens mantell blanc de neu les embolcalla.
Un dels pioners estrangers en el descobriment de les nostres belles i velles muntanyes –els que millor les coneixem som nosaltres– va ser l’aristòcrata francès Henry-Patrice-Marie Russell-Killough, comte de Russell-Killough (1834-1909). El seu pare era un aristòcrata irlandès i catòlic; la mare, filla del marquès de Flamarens i germana d’un camarlenc de Napoleó III. Henry era un enamorat de les muntanyes, fins al punt que els va consagrar la seva vida. Fins i tot  va llogar al govern francès la muntanya del Vinyamala per 99 anys! Una muntanya de 3.298 metres d’altitud, entre la província d’Osca i el departament dels Alts Pirineus. I no content amb això, hi va excavar unes grutes a 3.000 metres  per passar-hi temporades.
Excentricitats d’allò més cares però també plaents… I com no podia ser d’una altra manera, el 1864 visitava el nostre Pic de Font Blanca i es va enfilar pels seus  2.903 metres. La carena fa frontera amb l’Arieja. Es veu que no va ser una de les seves millors ascensions, però no perquè la nostra muntanya no ho mereixi, sinó pel sol i la gana, que el va fer marxar més ràpidament del que hauria volgut (només va poder menjar una mica de carn de cabra, que més aviat semblava de cautxú).
Hauria pagat per veure un aristòcrata com ell, amb el coll de camisa emmidonat i el sac de pell de xai per protegir-se del fred! Probablement va ser el primer sac de dormir que va trepitjar la nostra terra… Va viatjar per tots els racons de la Terra i va publicar un grapat de llibres sobre les seves gestes, tot i que –com sosté el pirineista Enric Faura– no va protagonitzar mai ni excursions ni ascensions d’autèntica dificultat, defugint els perills evidents o aparents. També era poc atrevit davant les escalades o grimpades massa exposades.
La seva experiència fent cims al llarg i ample del món el va portar a escriure patracols com ara Souvenirs d’un montagnard i Seize mille lieues à travers l’Asie et l’Océanie, que es diu que va inspirar Juli Verne per a la novel·la Miquel Strogoff o el correu del tsar. Fins i tot s’ha especulat que el comte Russell podria haver servit d’inspiració al personatge de Phileas Fogg, el protagonista de La volta al món en vuitanta dies.
Qui pot dir que ha rebut convidats i amics, vestit amb roba portada de la Xina, a una cova construïda a la paret de la muntanya en ple segle XIX i a 3205 metres i a tocar d’una glacera? Jo m’hi hauria apuntat, segur! Ja deia el novel·lista britànic William Somerset Maugham, i molt encertadament, que “de vegades l’excés és estimulant”. Per això  recomanava evitar que, amb la moderació, adquirís “el mortal efecte d’un hàbit”.