Diu el refranyer popular que rectificar és de savis i que més val tard que mai i que mai és tard quan arriba. Ara bé, segurament, no sempre aquestes dites són, o haurien de ser d’aplicació. És el cas per exemple del delinqüent i macarra president de la federació de futbol dels nostres veïns del sud i els seus sequaços que, malauradament ha omplert ja més pàgines i ha ocupat més hores d’antena que no pas l’èxit esportiu de la selecció femenina.
I és que si de vergonya aliena, i delictiu cal dir-ho i remarcar-ho, ha estat el comportament de Rubiales, fa gairebé encara més por veure com, en l’esperpèntica assemblea de divendres on tothom esperava la renúncia del president, personatges com Luis de la Fuente, seleccionador absolut masculí; Jorge Vilda, el tècnic de les campiones del món; Fede Vidal, seleccionador de futbol sala; Sonia Bermúdez, actual entrenadora de la sub-19 femenina; Montse Tomé, seleccionadora sub-17 i segona entrenadora de Vilda; o Santi Denia, tècnic de la sub-21; així com el president del Comitè Tècnic d’Àrbitres, Medina Cantalejo, aplaudien i reien les gracietes d’un impresentable que a més a més pretenia fer veure al món que ell era la víctima de tot plegat.
Després que en una actuació del tot inèdita, per una rapidesa inusitada, la FIFA suspengués Rubiales, i encara no 24 hores després de quedar retratats, els sequaços reaccionen i, retratant-se novament, alguns carreguen contra l’actitud del, fins al dia abans, lloat president i d’altres presenten la seva renúncia amb l’esperança que el gest faci oblidar a l’opinió pública el paperot galdós fet el dia anterior.
