Reflexions per als que votem (II)

Seguim amb la columneta perquè reflexionem tots els que podem votar a Andorra. Avui posem sobre la taula la més que evident problemàtica que des de fa anys que existeix amb el transport públic. Recentment, m’he assabentat que des del Govern es van aplicar els il·lògics horaris de les línies nacionals. Només a ells, persones que esporàdicament fan servir el bus, se’ls podia acudir que tant l’L5 i l’L6 com l’L2 i l’L4 sortissin de la primera parada amb cinc minuts de diferència. Patètic. Recordo que quan tenia el Bus Lliure els autobusos passaven cada 15 minuts i no cada 20, quins bons temps eren aquells. Però més enllà dels horaris establerts i de fer com si sentissin ploure perquè allarguin més els horaris del transport, hi ha l’aplicació de Mou-T-B, que no encerta mai l’hora en què passarà el bus. Anem de moderns i ni una aplicació podem tenir amb bon funcionament. Una altra proposta ciutadana que també ignoren és posar el temps d’arribada dels autobusos a les parades. Una acció que milloraria amb escreix l’ús del transport públic, però que per als qui s’encarreguen de la mobilitat els sembla una bogeria. Llavors el que fan Barcelona i Tolosa és futurista? I el que va proposar el tren llançadora dins del país, què era? Un malalt mental? L’últim, també molt important, són les inexistents inversions viàries per millorar la circulació del transport públic i, així, garantir als ciutadans que amb bus s’arriba més de pressa i sense embussos que amb el vehicle personal. Amb tot això, m’agradaria que els que no som rics i podem votar reflexionéssim sobre aquests aspectes de mobilitat que afecten no només el país  sinó també el medi ambient.