Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carme Soler Castellà

Carme Soler Castellà

Historiadora de l’art

 

 

Reflexions sobre l’art i la cultura




Recopilant apreciacions, declaracions i postulats emesos per governs i institucions, directors de museus i professors, es posen damunt la taula plantejaments entre els quals destaca de forma unànime declarar la cultura com a bé de primera necessitat social i potenciar l’estudi i la difusió de l’art.
Paul Glandston, influent professor d’art de la Universitat de Nova Gal·les, sentencia en un interessant article que estem davant dels darrers dies de l’art i la cultura tal com la coneixem, i que és el començament d’una nova visió. La crisi sanitària ha donat un gir inesperat al consum de l’art i la cultura. La cultura en general ha esdevingut motor de força de  la societat durant la pandèmia.
Segons France 24, “no hi ha dia que una obra d’art o un concert ens hagi acompanyat en la quarantena”. I hi afegia que “la cultura en general ha estat arma de gran eficàcia per donar-nos força”. L’ICOM publicava el 31 de març: “Avui més que mai es fa evident l’important que són la cultura i la creativitat per la nostra societat. La disponibilitat de continguts culturals contribueix a la salut mental”. En el mateix sentit, també resulta interessant l’estudi  Museum Education and Art Therapy: Promoting Wellness in Older Adults, de Brooke Rosenblatt, publicat pel Govern dels EUA.
El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, en una recent compareixença, va declarar  la cultura com a “bé social de primera necessitat”. Després de molta polseguera, el ministre de Cultura espanyol, juntament amb els consellers de cultura de les comunitats autònomes i altres actors culturals, proposen impulsar un pacte d’Estat per declarar l’activitat cultural com un bé de primera necessitat.
El passat 22 d’abril va tenir lloc una reunió de ministres de cultura de països membres de la Unesco en què la ministra de Cultura, Sílvia Riva, també va participar . La tendència clara de tots els ministres va ser destacar els beneficis socials i econòmics del sector cultural en els seus respectius països i van acordar la urgent necessitat d’invertir en el sector durant i després de la crisi.
Si anem una mica més lluny, ja en la Declaració dels Drets Humans del 1948, es va preveure de forma expressa que “tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar en el progrés científic i en els beneficis que en resultin.”
I així podríem esmentar nombroses declaracions que consideren l’art i la cultura com a bé social de primera necessitat.
Com es declara l’art i la cultura a Andorra? Estem fora de l’òrbita de les declaracions abans esmentades? I si és així, per què? Quin és el grau de participació dels ciutadans en l’art i la cultura del país? Per què hi ha poc ressò de la cultura en la majoria de la societat andorrana? És suficient l’aportació econòmica a l’art i la cultura d’Andorra durant i després de la crisis? Quines planificacions hi ha al respecte?
D’altra banda, el tancament dels museus i la cancel·lació de préstecs internacionals com a conseqüència de la crisi sanitària fa replantejar molts dels elements que fins fa ben poc imperaven. L’estudi i la recerca és perfilen com a base inmediata. Així ho manifesta María López-Fanjul, conservadora dels Museus Nacionals de Berlin; Manuel Borja-Villel, director del Reina Sofia i  Pep Serra, director de l’MNAC. La investigació i l’estudi son peces claus per la difusió de les col·leccions. En aquesta línia Sir Nicholas Andrew Serota, president del Consell de les Arts d’Anglaterra, afirma que gràcies als continguts d’interès els museus han pogut difondre les seves col·leccions més que mai mitjançant les seves pàgines web.
Quin és el grau d’implicació del ministeri en la difusió de l’art i la cultura d’Andorra? Quin és el grau de coneixement per part de la població andorrana de la cultura del país? Es suficient la presentació i la difusió digital? Quina dinàmica s’hi presenta en quasi tots les pàgines digitals? Com es defineix l’art d’Andorra des dels anys 50 fins a l’actualitat?
Hi ha molt per fer!

Compartir via

Comentaris: 4

Comentaris

Un article molt interessant, brillant.
Soc breu.
La cultura, l'Art a Andorra, crec que es un problema social endemic. La propia ignorancia dels valors, del significat i, sobre tot, dels beneficicis emocionals que es poden experimentar, fa que l'Art es deixi de banda, es margini i acabi sent residual, sovint utilitzat con a fals aparador de "reclam turistic"...

Penso que la cultura es un questiò d' aut'estima. Cadascú té la seva resposabilitat sobre aquesta questiò. La persona que vulgui saber té un mund de coses on aprendre . Crec que es una mena d'amor propi que te inscita a saber i aprendre. Tot es segón hagis pogut aprendre desde la teva infantessa.

El problema de la cultura a Andorra, e que interesa a molt poca gent.Es un problema d´integració a la cultura en general dels benvinguts.L`objectiu del 70 per cents, es treballar, un raconet,i distraccions facils ,un bon auto,etc.,un 25 per cent ,amb cultura esportiva i objectius amb records, i hobys urbans,tradicionals..........i un cinc per cent families originaries ancestrals i intelectuals integrats amb interesos universalistes socials.
Centenars de llibres son a les deixalleries.Molts d´ells impecablement nous, adquirits com a jerros de porcelana.Aquet es el panorama cultural !!!!

algo a reflexionar:
En la nostra infantessa, els objectius eren estudiar per Metges,Arquitectes,Inginiers,Investigadors, Escritors,Autors,etc.Actualment els objectius preferencials, son Esportistes,Futbolistes,Rokers,i proyectes Especulatius. oportunistes. !!! No anem be !!!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte