Aquest és el tercer article que publico referent a la crisi dels refugiats i sense poder constatar la mínima millora per als milers de persones que malviuen amb greu risc en tendes de campanya cobertes de neu, sense aigua calenta ni calefacció en el camp de refugiats de Moria, a l’illa grega de Lesbos.

Metges sense Fronteres (MSF) va denunciar dilluns passat que milers d’immigrants indocumentats i refugiats estan atrapats per l’onada de fred que recorre Europa i pateixen en campaments mal adaptats per a l’hivern a Grècia i als Balcans.

“La cínica negligència de la política dels països comunitaris, juntament amb el fred siberià i la falta de preparació de cara a l’hivern, ha fet empitjorar una situació ja de per si insuportable per a milers d’homes, dones i nens que busquen protecció a Europa”, va declarar MSF en un comunicat des de Suïssa. “MSF ha instat en repetides ocasions les autoritats a Grècia i als Balcans a millorar les condicions d’acollida a temps per a l’hivern.”

Més de 7.500 persones estan atrapades a Sèrbia i viuen en campaments superpoblats i en instal·lacions d’acollida informals. La Comissió Europea va admetre el dilluns 9 de gener que la situació actual és “insostenible”, però es va limitar a assenyalar que és responsabilitat del Govern d’Alexis Tsipras oferir solucions. La portaveu d’Immigració de l’executiu comunitari va afegir que “no podem dictar a Grècia les polítiques, com a cap Estat membre, però el que podem fer i continuem fent és seguir una estratègia de suport polític, més aviat de pressió política, i de suport financer i tècnic”.

Efectivament, segons la Constitució grega “el respecte i la protecció de la dignitat humana són obligacions fonamentals de l’Estat”. I també assenyala: “Tota persona en territori grec gaudeix de l’absoluta protecció de la vida, honor i llibertat, sense prejudici de la seva nacionalitat, raça, idioma i creences religiosa o política.” Exposar les persones refugiades a temperatures àrtiques equival a un tracte inhumà, contrari a l’article 3 de la Convenció Europea dels Drets Humans. I mentrestant els governs i les institucions europees continuen mirant cap una altra banda.

Les agències internacionals no han fet prou per protegir els refugiats. Estem parlant de salvar vides, no de tràmits burocràtics! L’individualisme ha passat a primera línia!

Si Europa no és capaç de solucionar aquesta crisi de refugiats es posen en qüestió tots els valors d’Europa. Cal un consens de tots els membres del Consell d’Europa per expulsar per incompetència tots els seus directius.

On és la diferència entre els camps de refugiats republicans espanyols (1939) i els actuals camps de refugiats?

On és la vergonya?