Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Escriptor

 

 

Regals del cel




No hi ha constància, perquè no hi ha dades, que les estranyes anomalies de què parlem, de fa tot just uns anys, tinguessin lloc en moments anteriors, o que hagin tornat a passar a cap indret del planeta en època més recent. L’únic fet objectiu irrefutable, això ho han calculat els experts a posteriori, és que els dos episodis van succeir amb gairebé un any de diferència. En el seu dia, en un context d’estupefacció generalitzada, ningú va saber establir cap connexió entre aquells dos xàfecs insòlits.

Res permetia augurar el que havia d’ocórrer el primer cop, i tampoc el segon. La pressió atmosfèrica no mostrava valors anòmals, i l’índex de precipitacions al litoral, al prelitoral i a l’altiplà central s’havia mantingut dins de l’usual i, pel que fa als vents, cap novetat: el mestral i la tramuntana anaven donant pel sac com de costum. Com a nota inusitada, el vespre anterior al primer temporal el gos de la veïna no va parar d’udolar. Hi va haver una onada de pànic entre la població geriàtrica del meu poble: els iaios van passar la nit del lloro patint perquè els gemecs de l’animal no fossin l’herald que anunciava que algú l’havia de palmar. L’endemà van respirar alleugerits quan va córrer la veu que el quisso només renegava perquè la mestressa no li havia deixat oberta la seva llauna de Friskies amb salsa de bou. Al marge d’això, la dona que m’aguanta, i jo mateix, tiràvem endavant amb els preparatius per a l’arribada del nostre primer fill, una nena. Jo m’encarregava de la intendència, dels residus i de menjar-me les sobres i els iogurts caducats –dues tasques, aquestes últimes, que he consolidat de per vida. M’esforçava també per cuidar la futura mare, sempre amb el dubte de si la meva dedicació estava a l’altura del que ella es mereixia –aquest sentiment em persegueix encara ara, i diria que ho farà de forma vitalícia. Els preparatius, que perfilàvem amb més voluntat que fortuna, anaven a l’hora. Vam aconseguir tenir pintada l’habitació dins el termini estipulat i els mobles els vam muntar de manera heterodoxa però, després de pronunciar uns sortilegis, vam aconseguir que les lleixes aguantessin, i encara ho fan: màgia de la bona. I el dia que va néixer la nostra filla va passar. Transcorreguts els mesos, vam donar la benvinguda al nostre segon fill. Inesperadament, el fenomen va tornar a repetir-se.

Ho comentava al principi: d’això ja fa un cert temps, i mai més se n’ha tornat a saber, de prodigis meteorològics similars, la qual cosa no implica que no haguem de tornar a sentir-ne a parlar. Els dos dies que els nostres nens, dos regals del cel, van venir al món va diluviar com mai. Dues tronades memorables, més regals encara: cada dia, una tempesta de flors.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte