Tinguem les coses molt clares: accepto l’arribada a Andorra de més sud-americans a canvi que ells esborrin del mapa tots els cantants de reggaeton.
En algun moment d’aquest segle, el centre i el sud d’Amèrica va deixar de produir grans escriptors i directors de cinema i es va especialitzar en músics que només parlen de pits, culs i chingal –amb ela d’amol– com si s’estiguessin posant en pràctica la venjança de Moctezuma II Xocoyotzini. Com si, pobres de nosaltres, tinguéssim la culpa que l’home no pogués aturar la invasió espanyola d’Hernan Cortés i els seus galifardeus.
Ja se sap que els espanyols sempre han estat uns egoistes, i en aquest cas no van aplicar el principi de reciprocitat. Els romans els van envair, però van deixar obres mestres com els aqüeductes o el circ de Tarragona i personatges com el filòsof Lucio Anneo Sèneca. Els àrabs van construir mesquites i van aportar el saber i la ciència d’Averroes Ibn Rushd.
En canvi, els espanyols només van sembrar Amèrica de destrucció. Tot i això, el continent es va poder refer amb universitats de prestigi, escriptors com Borges, Cortázar, Onetti, García Márquez, i les pel·lícules de Darín com El secreto de sus ojos.
Ara exporten cantants de reggaeton com J Balvin, Nicky Jam o Don Omar.
Una cosa que Ezequiel, Malaquies o un altre profeta bíblic no van pronosticar, perquè si no algun activista hauria enfonsat el 1492 les caravel·les de Colom abans que marxessin de Palos de Moguer.
Tot això que ens hauríem estalviat, sobretot cada vegada que sona en algun local o en alguna ràdio allò de “a ella le gusta que le den duro”.
