La instauració a Andorra d’un registre de la propietat és una fita rellevant per al seu desenvolupament econòmic i social. També ho és per preservar la seguretat jurídica dels ciutadans, en el marc de totes les operacions immobiliàries que es puguin dur a terme. Dotar el país d’un registre dona la tranquil·litat a l’adquiridor d’un bé immoble que aquest no està afectat per cap gravamen o càrrega no inscrits. Paral·lelament, el registre de la propietat contribueix a ordenar el parc immobiliari d’Andorra amb relació a tota classe de béns immobles (apartaments, pisos, edificis, terrenys no edificats, etc.), és una eina útil en el desplegament de les polítiques d’habitatge, en el desenvolupament urbanístic i, també, permet col·laborar en certs processos judicials.
Dotar el país d’un registre de la propietat ha estat un compromís del Grup Parlamentari Demòcrata aquesta legislatura. Com també ho era que estigués ben traçat, estructurat i fos sòlid legalment. Cal tenir en compte que, per la seva pròpia naturalesa, començar de zero en la implementació d’un registre d’aquestes característiques requereix moltes precisions que van més enllà del mateix registre –sense anar més lluny, cal una llei per desplegar els drets reals–, així com tenir en compte molts actors. Per això ha estat un llarg treball, jurídic i tècnic, que ara ja ha quedat enllestit i que dimecres de la setmana passada vam poder presentar públicament. 
La nostra Proposició de llei del registre de la propietat aposta perquè sigui un sistema únic i nacional, de format electrònic i d’inscripció obligatòria per a totes les transaccions que es realitzin sota notari un cop es posi en funcionament. Per a les prèvies, plantegem una adaptació gradual, tenint en compte que calculem que a Andorra hi ha entre 50.000 i 60.000 immobles. 
Hem apostat per un registre de drets, i no un de títols (una recopilació de les escriptures sense que el registrador faci cap depuració o qualificació). D’aquesta manera, el registrador (n’hi haurà un mínim de dos) haurà de fer una anàlisi dels títols i extreure’n les conseqüències legals que justifiquin la inscripció dels drets. Per a cada immoble s’haurà de fer un primer foli  en el qual constin les característiques de l’immoble i el dret a la propietat, i un segon amb les càrregues de l’immoble (hipoteques, usdefruits i altres gravàmens). S’hi podran inscriure escriptures públiques, resolucions judicials, documents autèntics i, opcionalment, hem previst que s’hi puguin inscriure contractes d’arrendament de residència habitual.
Pel que fa a la publicitat del registre, un dels punts que pot generar més debat, l’hem establert públic, però buscant l’equilibri amb la protecció del dret a la privacitat –reconegut a la Constitució– i la protecció de les dades personals dels ciutadans. Així, serà d’accés lliure per a institucions com els tribunals, el ministeri Fiscal, els notaris o les administracions públiques en el compliment de les seves finalitats. Pel que respecta a terceres persones, i tenint en compte les reduïdes dimensions del nostre país, hi haurà d’haver un interès legítim que en justifiqui l’accés, que serà decidit per la registradora o registrador. A tall d’exemple, un interès legítim és saber qui és el propietari d’un terreny limítrof al meu i afectat per un conflicte de límits. Però creiem que no és interès legítim voler conèixer totes les propietats de tots els ciutadans d’Andorra.
Aquests són, a grans trets, els elements principals del registre de la propietat que hem presentat. Presentat, però no entrat a tràmit, ja que hem optat per iniciar, des d'ara mateix, un procés de diàleg amb la resta de grups parlamentaris, amb institucions i actors implicats (com els notaris) i les associacions que hi estiguin interessades, per poder rebre les seves observacions i incorporar-les al text, si escau. La nostra voluntat és entrar a tràmit la proposició de llei a principis d’aquesta tardor, ja amb els inputs incorporats, per ser aprovada a principis de l’any vinent. 
A partir d’aquí, s’haurà d’iniciar un treball paral·lel, vinculat amb la definició d’una llei de drets reals, amb proveir el país d’un sistema informàtic que permeti posar en funcionament el registre amb totes les garanties, i amb nomenar els registradors, després de passar un concurs d’oposició. No és senzill, en som conscients, però tenim l’objectiu i la fermesa de poder disposar, per primera vegada al nostre país, d’un registre de la propietat a partir del 2027.