Una de les prioritats d’aquesta legislatura és poder disposar de dades fiables, actualitzades i útils. Pot semblar una qüestió tècnica, però és també una qüestió política de primer ordre, perquè, quan les dades no reflecteixen bé la realitat, també és més difícil encertar les polítiques públiques.
Podem tenir opinions diferents sobre les solucions a implementar, és normal. Però abans de decidir, hem de saber d’on partim, conèixer la realitat d’Andorra amb la màxima precisió possible. Tenir dades fiables no substitueix la política; fa que la política sigui més responsable.
Aquesta legislatura ja ha fet diversos passos en aquesta direcció.
Ho hem vist, per exemple, amb la millora de la informació disponible sobre els contractes de lloguer, a través del Sistema d’Indicadors de Contractes d’Arrendament (Sicar). Si volem actuar sobre el mercat de l’habitatge, necessitem conèixer-lo millor. No podem construir les decisions únicament a partir de percepcions, casos particulars o dades incompletes.
Ho vam poder constatar també en la recent reunió mantinguda amb el Departament d’Estadística. Els membres de la Comissió d’Economia vam veure de primera mà l’esforç que s’està fent per ampliar, ordenar i millorar la informació disponible. També vam parlar d’una qüestió molt important: la freqüència amb què s’actualitzen les dades. Perquè no n’hi ha prou de disposar d’una dada una vegada. Cal que sigui prou recent i que s’actualitzi amb una periodicitat que la faci útil per prendre decisions.
Un altre exemple és la feina feta pels comuns per actualitzar els censos de població. En aquests processos, s’han detectat i corregit errors que s’havien anat acumulant al llarg dels anys. És una feina absolutament necessària saber quantes persones viuen al país i a cada parròquia, per planificar serveis, equipaments i polítiques públiques.
Una altra mostra de l’objectiu de continuar ampliant les dades l’hem fet recentment amb el Registre de Societats. Més concretament, amb la Llei d’establiment del procediment de dissolució administrativa sense liquidació de societats mercantils inactives, aprovada al Consell General a mitjan de juliol.
Actualment, hi ha societats que consten al registre, però que no desenvolupen una activitat econòmica efectiva i que, durant anys, han deixat de complir amb les seves obligacions bàsiques. Això fa que la base de dades de les societats no expliqui amb prou fidelitat la realitat econòmica del país.
Un registre que no reflecteix la realitat genera informació distorsionada, dificulta la feina de l’Administració, dels operadors econòmics i pot crear espais d’opacitat. En canvi, un registre fiable dona seguretat jurídica i permet tenir una imatge més precisa del nostre teixit empresarial.
Amb aquesta llei es crea l’eina necessària per actualitzar i depurar aquesta informació. Però ho fa de manera proporcionada i garantista.
No es dissoldrà una societat per un retard puntual ni per un simple error administratiu. S’exigeix que no hi hagi activitat econòmica efectiva ni assalariats i que, durant dos exercicis consecutius, s’hagin incomplert almenys dues obligacions essencials. A més, la societat pot al·legar i aportar proves per regularitzar la seva situació. 
Per tant, aquesta no és una llei pensada per perseguir qui treballa, qui crea activitat o qui comet un error que pot corregir. És una llei pensada per diferenciar una societat real d’una estructura que només continua existint sobre el paper.
També és una qüestió d’equitat. La gran majoria de les empreses andorranes compleixen les seves obligacions, presenten els comptes, fan les declaracions corresponents i mantenen actualitzada la informació societària. No és just que les estructures que incompleixen de manera reiterada puguin conservar indefinidament la mateixa aparença de normalitat.