Aquest és el títol de la carta que ha publicat la directora executiva d’Unicef, la Sra. Hernietta Fore aquesta mateixa setmana. Cada crisi (i la pandèmia de la Covid-19 n’és una de global) ens brinda oportunitats per millorar allò que no funciona del tot i sortir-ne reforçats i “no es tracta que les coses tornin a ser com eren abans: per a milions d’infants del món, la normalitat mai no va ser suficientment bona”. 
I quines són les lliçons i oportunitats que aquesta pandèmia ha posat en relleu? 
La primera és generar confiança en les vacunes. Ningú no hauria de patir una malaltia que es pugui evitar gràcies a una vacuna. La història i la ciència han demostrat que són segures i que generen esperança però hem de recordar que hi ha el risc de no arribar a tothom. Per això hem de treballar per prevenir la retòrica en contra i concentrar-nos per arribar a cada infant, a cada persona, incloses les més pobres, les que estan en llocs més remots, les que estan més excloses i que la llum al final del túnel brilli per a tothom.
La segona és tancar la bretxa digital i aconseguir una educació de qualitat per a tothom. Inclús després de la pandèmia, l’aprenentatge digital pot ser una eina molt útil per fer l’educació més accessible i flexible. Amb el tancament de quasi tots els centres educatius al món es va posar de manifest que el 50 % de les llars no tenien accés a internet per poder seguir les classes. Ara ens hem de concentrar a mantenir les escoles obertes i paral·lelament transformar-les perquè l’educació que s’hi rep sigui de qualitat combinant l’aprenentatge digital, garantint l’accessibilitat als materials educatius i promovent la participació dels estudiants en aquest procés de millora.
La tercera és donar una atenció especial a la salut mental. La pandèmia ha destacat la vulnerabilitat dels infants i adolescents en aquestes situacions. Per què tractem la salut mental com si no n’hi hagués per tant, per què diem a les persones que estan patint que no hi donin tantes voltes, per què no deixem de banda aquests estereotips? Molts adolescents i joves estan reclamant ajuda i els hem d’escoltar. Cal que s’hi destinin les inversions necessàries i s’ampliïn els ajuts i serveis dirigits a adolescents i joves. Alguns exemples poden ser telèfons d’assistència gratuïta que oferixin ajuda; grups de suport i conversa de pares i adolescents per acabar amb els estigmes; serveis d’orientació en línia que donin comprensió i atenció o formació per a especialistes en salut mental i psicòlegs escolars per detectar, prevenir i ajudar els infants i adolescents que puguin patir algun trastorn. 
La quarta és abordar la discriminació per qualsevol raó. La Covid-19 no discrimina però les nostres societats, sí; i no afecta a tothom d’igual manera. En alguns països el teu origen, el color de la teva pell o el nivell de riquesa determina les conseqüències que té la pandèmia. Les persones que pertanyen a minories ètniques o que són pobres tenen més perill de morir que altres col·lectius. Hem d’assegurar-nos que cada infant tingui l’oportunitat de contribuir en la seva societat i que ningú es quedi enrere, sigui quin sigui el seu gènere, la seva raça, el seu origen ètnic o la seva religió. I per fer-ho s’han de posar en marxa programes de protecció social que ajudin a combatre les desigualtats i les iniquitats existents. 
Per acabar, cal afrontar el canvi climàtic, l’altra crisi mundial que requereix una solució i un compromís global. Els infants en pateixen com ningú els efectes amb l’aire que respiren, amb l’aigua que beuen i els aliments que consumeixen. I les desigualtats s’incrementaran. Cal que, aprofitant la resposta a la crisi de la Covid, la recuperació inclogui accions que protegeixin l’entorn, com ara reduir les emissions de carboni i la contaminació, fomentar els hàbits d’alimentació sostenible o promoure les construccions verdes i segures, entre d’altres.
Com a conclusió, només afegirem que dins de la preocupació i incertesa que està generant una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents, la bona notícia és que podem revertir la tendència aprofitant aquest moment per reconstruir i imaginar un món millor on s’inverteixi en la infància i en els seus drets.