Fa unes setmanes que es van presentar els resultats de l’enquesta adreçada a funcionaris i eventuals que ha de servir com a base per a la reforma de la llei de la funció pública. Més enllà d’alguna dada que ha donat peu a titulars interessats en el desprestigi constant del treballador públic, l’enquesta dona una idea del que bona part del treballador públic entén de quina és la funció de l’administració pública.

Aquesta afirmació es manifesta a partir de les necessitats detectades, com són rebre una formació adequada; participació en projectes transversals; l’establiment de procediments administratius; potenciar la polivalència; disposar de mecanismes de coordinació, de formació compartida, de col·laboració entre les administracions públiques, i la necessitat de reforçar els valors públics.

Aquests valors han de ser al centre de la reforma de l’administració pública. Hem de reivindicar els valors públics com la lleialtat institucional, la integritat, l’objectivitat i independència, la competència professional, la confidencialitat, el respecte a les persones i l’enfortiment de les dimensions polítiques, socials i tècniques.

Per fer-ho s’han d’analitzar totes les dimensions de l’administració: els seus recursos humans, financers, materials i tecnològics; la seva estructura, els processos administratius, els seus objectius i l’entorn.

L’administració pública constitueix un subsistema del sistema social, i per això està marcada pels processos de canvi que afecten el conjunt de la ciutadania. Però es tracta d’assegurar que aquesta participa activament i no passivament en aquests canvis; que coopera amb la societat i facilita el seu progrés; que defuig de forma intel·ligent i responsable el perill de convertir-se en un obstacle per al benestar social i l’avenç econòmic de la comunitat.

La seva evolució passa necessàriament per una orientació cap al ciutadà, per ser més receptiva a les seves expectatives i per crear els mecanismes per fer possible la seva participació en els afers públics. Perquè el que justifica l’existència de l’administració és ser una organització que gestiona els interessos col·lectius que en cada moment li confia la societat a la qual serveix, la qual la dota de sentit i legitimitat. El repte polític és com s’articula i institucionalitza aquesta comunicació, cooperació i diàleg entre l’administració i la ciutadania i com promoure els seus bons resultats.

Per això no només es tracta de millorar els sistemes d’informació i d’atenció al públic i d’explicar quins són els compromisos de qualitat en el servei amb els seus usuaris, sinó també de potenciar els sistemes de consulta que aportin a l’administració informació rellevant sobre les prioritats dels ciutadans en els diferents aspectes que cobreixen els serveis públics, sobre les seves expectatives i prioritats, sobre el seu nivell de satisfacció i sobre les possibles àrees de millora en aquelles àrees amb les quals es relacionen.

Si volem afrontar els reptes del futur ens cal dissenyar nous models organitzatius públics i millorar el seu lideratge tant polític com tècnic. Això difícilment s’assolirà si, paral·lelament, no es defineixen i se socialitzen els nous (i no tan nous) valors públics i comunitaris: la igualtat i l’equitat socials, la igualtat de gènere, la salut, la sostenibilitat, el foment de l’aprenentatge, la coherència política, la transparència i el rendiment de comptes, el control de la corrupció, la participació col·lectiva...

Com a ciutadans hem de reivindicar el valor de les institucions públiques, que tenen com a objectiu principal aportar seguretat jurídica i institucional per fomentar el creixement econòmic i aconseguir el desenvolupament humà. I hem de censurar, socialment i electoralment, aquella activitat política que contribueixi a degradar les nostres institucions públiques (Ramió, 2017). No ens n’oblidem.