Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Reivindicacions i celebracions

Reivindicacions i celebracions




Aquest proper mes d’agost es compliran 55 anys del famós parlament del reverend Martin Luther King durant la Marxa cap a Washington de l’estiu 1963. El seus assessors han explicat que va improvisar part del seu discurs quan li va tocar el torn de paraula. Cal remarcar, i és potser el més emotiu, que va ser la part que va improvisar la que va esdevenir emblema de totes les lluites i de totes les il·lusions amb el famós “Tinc un somni...”. No puc deixar de pensar que més de mig segle més tard aquestes paraules, que han estat declinades en una multitud de llengües i de formats arreu del món, no hagin pres ni una sola arruga. A més, segueixen més actuals que mai.

Vivim temps convulsos, rars, intensos i apassionats, en què les lluites i les mobilitzacions a favor de mons més justos, més solidaris, més tolerants, més respectuosos, més igualitaris esdevenen furiosament necessaris. I és que, tot i que els mitjans de comunicació no en parlin, segueixen havent-hi refugiats en campaments precaris a Lesbos o prop d’Atenes, segueixen havent-hi persones que moren al mar en aigües del Mediterrani per cercar un món millor, segueixen havent-hi persones que malviuen a les fronteres de França, d’Hongria o d’Itàlia perquè els egoismes són excloents, segueix havent-hi la voluntat de separar i de fomentar injustícies construint murs, segueixen havent-hi persones que viuen en pobresa energètica, segueix havent-hi discriminació, entre d’altres. El llistat és infinit.

Martin Luther King va ser assassinat fa 50 anys, el 4 d’abril de 1968, cinc anys després del seu discurs a Washington i d’anys de treball aferrissat, embolcallat de pacifisme a favor de la igualtat racial i dels drets cívics en una Amèrica del Nord encara encarcarada en la segregació racial. Quan el van assassinar era a Memphis, on havia anat per donar suport a una manifestació d’escombriaires.

Hem de reconèixer que 50 anys després, el món segueix poc avesat a la germanor, el respecte o a la solidaritat.

Fa unes setmanes, el 24 de març del 2018 hi va haver una altra marxa a Washington, la Marxa per les nostres vides. Fou, com fa 55 anys, multitudinària i pacífica, però aquest cop la reivindicació es centrava per un NO rotund dels nord-americans a les armes de foc. Val a dir que aquests darrers anys la multiplicació d’afusellaments cecs a centres escolars o universitaris als Estats Units, lluny de banalitzar aquests fets tràgics i cruels, han provocat que alguna cosa es mogui dins de la societat nord-americana a favor del respecte per la naturalesa humana. I en un país on la llibertat individual és exacerbada, aquest canvi, per petit que es percebi, mereix ser destacat.

Els atzars o no de la història van fer que una de les netes de Martin Luther King, Yolanda Renée King, de tan sols 9 anys, fos present a la manifestació i que hi parlés. I, en vista de l’impacte mediàtic que se n’ha desprès, va aconseguir commoure moltes persones amb unes senzilles i emotives paraules. Així, recordant el seu avi, la Yolanda va proclamar: “He tingut un somni, en què ja n’hi ha prou. No hi hauria d’haver armes al món”.

Queda clar que encara resta molt per fer i que les reivindicacions a favor d’un món més just, pacífic, solidari, respectuós o agermanat on tothom tingui cabuda tenen encara llarga vida. I és que ja ho cantava Raimon fa més de 50 anys en la seva cançó D’un temps, d’un país, les pistoles, NO.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte