Entrevista a Yann Moix, escriptor francès, productor de cinema, autor musical... a Sud Radio. Entre vàries observacions molt pertinents sobre la nostra societat actual, el Sr. Moix remarca que en el darrer decenni ha observat una dramàtica tendència a obviar el context en bon nombre de qüestions, i fa una menció especial a l’àmbit de la informació i de la política.

La velocitat i la quantitat d’informació que rebem fa impossible que qui escriu, difon i comparteix amb nosaltres una notícia o qualsevol cosa que l’hagi interpel·lat pugui dedicar suficient temps, espai o caràcters tipogràfics per situar aquell fet en el seu context. I això és especialment cert en l’àmbit de les xarxes socials, però també en la premsa escrita, a la ràdio i a la televisió. I sense context, sense situar els fets en l’espai, en el temps i entre altres fets, es pot caure de forma perillosa en la subjectivitat, en la demagògia i en allò tan de moda que es coneix com a populisme.

El Sr. Moix recordava que una ciutadana britànica ha intentat promoure un plet contra Disney perquè el príncep de la Bella Dorment li fa un petó a la noia mentre dorm i sense demanar-li el seu consentiment. I sabíeu que ja fa uns anys es va suprimir mitjançant edició fotogràfica la cigarreta que André Malraux mantenia entre els llavis en una foto del 1935 perquè es va considerar apologia del tabac?

Moltes de les informacions que llegim cada dia haurien de ser revisades si s’hagués tingut en compte el seu context? Tot és criticable i censurable, però cal que coneguem en quines circumstàncies van passar els fets. I cal explicar-les per entendre com evolucionem com a societat. El context és els fonaments!

Tot plegat em recorda que estem molt a prop de l’inici de la campanya electoral i que ja comencen a aflorar les qüestions que seran el pal de paller dels programes electorals. I també comencen a sorgir les acusacions, les mirades cap enrere, les justificacions, els arguments i els contra arguments, els atacs personals i les denigracions bilioses. I sabeu què? Em fa molta mandra escoltar segons què...

Vull context. Context ben documentat, ben analitzat i ben entès. Vull que quan es critica (cal fer-ho per progressar...) es faci tenint en compte el context del moment en el qual les coses es van decidir. El context permet entendre, posar-se en el lloc de l’altre i situar les opinions. I no cal que les opinions siguin compartides! No cal. Però sí que cal que es faci l’esforç d’entendre el que, el com i el perquè.

Em temo, però, que un cop comencin els debats, les reunions de poble i altres actes electorals, tornarem a caure en una frenesí superficial i dramàticament mancada de fonaments...