Reivindiquem els drets dels homes!
El 19 de novembre és el Dia internacional de l’home, una celebració que, si bé està acceptada i promoguda per l’Organització Mundial de la Salut, encara passa molt desapercebuda entre moltes persones i institucions. Alguns és per desconeixement i d’altres, simplement, perquè consideren que els homes no són un col·lectiu vulnerable. Quina mania té la societat de generalitzar-ho tot posant etiquetes sense tenir en compte les situacions de cada individu... En fi, estem condemnats de per vida a repetir sempre els mateixos errors. No tot és blanc o negre, enmig hi ha una infinitat de colors i tonalitats. Amb això vull dir que els homes no són sempre els agressors i les dones no són sempre les víctimes. El gènere ni la nostra orientació sexual no ens converteix en víctima o agressor, és la salut mental de la persona que ho fa. L’adoctrinament per evitar veure més enllà dels casos generals, ens fa obviar evidències com que els homes tenen una esperança de vida inferior a les dones perquè són els que solen fer les feines més perilloses, com ara el treball a la construcció. A més, són els més desemparats en un procés de separació, ja que, si és denunciat com un cas de violència masclista, la seva presumpció d’innocència desapareix. Ja n’hi ha prou de mirar cap a un altre costat! De fer com si sentíssim ploure! Els homes també pateixen i necessiten ajudes! Moviments com el Movember, en què els homes es deixaven créixer el bigoti per donar visibilitat als problemes de salut que pateix el seu sexe, haurien de recuperar-se! I el Dia internacional de l’home també hauria de rebre la mateixa visibilitat que els altres col·lectius.