Reixos

La nit del 5 de gener, a casa nostra se la coneixia com la  “nit de Reis o de Reixos”, segons la parròquia, i era, de llarg, la nit més esperada per la mainada. Avui dia, el preludi d’aquesta nit màgica és la visita del Patge Reial, que recull les cartes dels més petits, i la Cavalcada de Ses Majestats, que arriba portant llum, màgia i il·lusió a totes i cadascuna de les parròquies.
Antigament, a casa nostra no desfilaven ni feien cavalcades. Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar, seguint l’Estel Màgic, arribaven amb els seus cavalls a les nostres Valls, bé pel port de Fra Miquel (Envalira) o bé pel del Rat. Depenent de la meteorologia tardaven més o menys a arribar-hi, segons les congestes de neu que s’hi trobaven. Era un esforç titànic, fins i tot pels Reis d’Orient, poder arribar a Andorra en aquells hiverns d’abans.
En aquells dies, el Patge Reial no venia per aquí a recollir les cartes, ja que no s’escrivien. Com que eren poquets al país, la mainada sabia que els coneixien a tots i cadascun d’ells i com que els Reis eren mags, ja sabien que els portarien quelcom. Aquella nit els infants –tal com ara encara fan– havien d’anar al llit ben aviat, sopaven en família a la vora d’un bon foc a la cuina i havent sopat els padrins aprofitaven per explicar als seus nets les històries i records de quan ells eren petits i que ells a la vegada havien après dels seus padrins.
Entre història i vivència s’anava fent de nit i abans d’allitar-los, els feien sortir al carrer ben abrigats i en un primer moment la mainada no entenia ben bé perquè els feien sortir. Els feien aixecar la vista al firmament estelat i els mostraven l’estrella que més brillava en aquell moment: “Mireu, aquesta és l’estrella que van seguint los Reis per arribar a casa. Ja venen los Reis!!! Ja venen los Reis!!!”
Imagineu-vos les seves carones innocents amb els ulls brillants d’il·lusió en veure l’estel! Una vegada vista l’estrella se’n tornaven cap a la calor de la llar i abans d’anar a dormir els deixaven als cavalls una mica d’aigua i gra al balcó. Aquella nit, màgica com era, era molt difícil de conciliar el son, però quan finalment queien ben dormits, les cavalcadures de Ses Majestats a poc a poc s’atansaven primer a les cases més altes dels pobles i des d’allà anaven apropant-se cap als plats i els gots que els infants els havia deixat a les cases on vivien. Menjaven el gra que els havien deixat i fins i tot algun cavall deixava constància del seu pas amb una bona femada que deposava allà mateix.
Mentre els cavalls es recuperaven del feixuc viatge, els Reis entraven a les cases per assegurar-se que tothom era ben dormit i quan n’eren certs, els deixaven als balcons, al costat dels plats que els cavalls havien deixat ben nets, alguns regalets: algunes figues, unes panses, moltes nous, alguna unça de xocolata Jolonch o Viladas. Era molt freqüent que els Reis demanessin ajuda a les mares (els Reis aquells dies no donaven a l’abast) i elles, amorosament, els ajudaven amb gran secret, tot confeccionant alguna peça de roba que haguessin de menester els de la casa. Els més grans també hi eren presents, al pensament dels Reis, ja que els deixaven una mica de moscatell o anís dolç que reservaven per a les grans ocasions.
Si aquell any era bo i els Reixos havien tingut prou temps d’anar a València i tornar, també els podien deixar alguna mandarina o alguna taronja ben dolça, cosa que la mainada agraïa enormement. No era dia encara que, la canalla ja estaven ben llevats i, esverats, corrien cap a la finestra o el balcó per veure que els havien deixat els Reis Mags d’Orient. Els pares ja els esperaven amb la palangana a la mà, perquè es rentessin la cara, ja que no podien veure ben bé els regals dels Reis si no ho feien. Per sorpresa d’algun entremaliat també hi havia carbó!
Les emocions i la innocència eren les protagonistes d’aquell dia màgic de Reis a casa nostra, igual que avui en dia!