Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Remembering




Llegia fa uns dies, sorpresa, la creació i primera reunió el 30 d’octubre de la Comissió Nacional de l’Habitatge. I vaig pensar: on caram han anat a parar totes les actes, llibres blancs, documents tècnics i avantprojectes de llei elaborats, estudiats, debatuts i pensats sobre l’habitatge del 2005 al 2008? Si no han estat destruïts o perduts pels diferents canvis de Govern, els arxius han de ser-hi.
Del 2005 al 2008, fa més d’una dècada, es va crear per decret i es va reunir la Taula d’Habitatge, que agrupava un ampli ventall d’actors: Govern, comuns, AGIA, Col·legi d’arquitectes, Acoda, CCIS, CASS, FEDA, Federació de la gent gran, seccions joves dels partits polítics, Amida i associacions de dones, entre d’altres.
L’habitatge és un dret garantit per la Constitució en l’article 33. Mentre va ser ministeri l’objectiu va ser plantejar aquest tema de manera transversal amb Finances, Ordenament Territorial i Economia, i no constrènyer-lo únicament en l’àmbit social. A tall d’exemple, per encoratjar la compra d’habitatge quan els preus estaven pels núvols, es van establir exempcions a l’ITP per l’adquisició d’un primer habitatge i es va establir una plusvàlua esglaonada amb els tipus decreixents del 15% a un 0% per estimular la compravenda d’habitatges tot i frenar l’especulació immobiliària de l’obra nova.
Al mateix temps es van instaurar ajudes a la rehabilitació d’edificis i es va elaborar un avantprojecte de llei de registre de la propietat que vam anomenar Oficina de la Propietat. Feia pocs anys un comissari europeu de l’època, el malaurat Manuel Marín, ens havia assenyalat que establir un Registre de la Propietat al Principat era cabdal. Ens va explicar que tenir un cadastre actualitzat era fer una foto, però calia afegir-hi el vídeo, la pel·lícula que és el Registre de la Propietat per poder anar actualitzant tots els moviments de la propietat del país. Però en aquells temps Andorra no havia fet els avenços legislatius fiscals d’avui en dia, i la publicitat dels béns privats, tot i estar ben custodiats d’acord amb l’avantprojecte de llei per una autoritat pública, aixecava polseguera. I l’avantprojecte de llei es va quedar en un calaix.
Van ser uns anys en què l’oferta d’habitatges de lloguer era molt inferior a la demanda, motiu pel qual els preus s’enfilaven considerablement.
Així, es van augmentar considerablement les ajudes a l’habitatge per a col·lectius vulnerables (joves, gent gran, discapacitats i famílies monoparentals), es va elaborar una llei òmnibus per protegir més el llogater i es va crear una Borsa d’Habitatge. Reconec que no ens vam plantejar construir pisos socials, tot i que alguns comuns, com el d’Andorra la Vella –a través d’una fundació– ho fes amb els pisos Jovial. Vam privilegiar l’establiment d’ajudes a l’habitatge i la implantació de la borsa per evitar crear guetos d’habitatges socials en zones concretes.
Per posar en marxa la Borsa d’Habitatge es va fer un estudi de mercat. Ens vam adonar que hi havia molts pisos buits en alguna parròquia petita i a partir d’aquí es van establir uns barems de preus per metre quadrat per a cada parròquia, en funció de la ubicació de l’habitatge. L’objectiu de la borsa era encoratjar els propietaris, mitjançant un conveni amb Govern, que els garantia els lloguers i els emparava de possibles desnonaments, de llogar els seus pisos a un preu un 20% per sota del de mercat a través d’aquesta borsa.
Però va passar el que ha pronosticat Víctor Filloy, gerent d’Acoda, amb les mesures que es volen implantar a partir d’ara. Quan fa deu anys aquestes mesures van ser operatives, és a dir dos o tres anys més tard, va esclatar la crisi de la construcció del 2007-2008. I de cop i volta tot es va girar del revés, l’oferta –tant de compra com de lloguer– va superar àmpliament la demanda, els preus van baixar i la Borsa d’Habitatge no es va enlairar. L’habitatge va deixar de ser la problemàtica principal.
Ara, més de deu anys després, hem entrat en un nou cicle de crisi de l’habitatge. Aquests dies d’octubre del 2018, sentint les declaracions dels polítics, del Govern i fins i tot del raonador del ciutadà, he tingut la impressió de fer un viatge al passat.
Si s’hagués seguit treballant, actualitzant i ampliant aquestes i altres mesures, i dotat de més recursos econòmics el departament d’Habitatge, potser avui no s’hauria de tornar a començar.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Benvolguda.Gràcies per tota la feina que va fer.Malauradament ara crec que és utilitzada per "netejar" l'imatge del copríncep episcopal gràcies a DA.És molt lleig però crec que és així.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte