Remenament de setis

La Màquina és grossa, gairebé gegantina. Una maquinària complexa, sense parió, amb apèndixs, que cal controlar i mimar, sense esperar que cruixi en algun dels seus múltiples ressorts, que s’ha anat engrandint i ramificant, gairebé exponencialment, els darrers 28 anys.

El cap de Taller hi està sempre molt atent i prompte a intervenir, quan calgui. També ha d’anar vigilant els set corrons perifèrics, semiautònoms i freqüentment descompassats, units per unes politges tensades, d’estira-i-afluixa i amb sovintejades giragonses. I cada dos anys, aproximadament, procedeix a greixar el conjunt d’engranatges, canviar alguna peça, una junta o un cargol, per tal que tot rutlli com una seda.

El cap en sap i per a tants subcaps, tants barrets.

Efectivament, un dijous al capvespre, va anunciar canvis de cadira en el si del gabinet ministerial. Un ball del fanalet ben curiós i inesperat, però no pas un ball de bastons, ni molt menys. Variacions sobre un mateix tema, que va saber orquestrar i legitimar, motivant-ho en base a la renúncia al càrrec de la ministra de Turisme, que alguns ja vèiem a venir, sobretot sabent que des del primer moment no se la veia còmoda amb la planificació del retorn del Cirque du Soleil; i igualment per la figura del responsable d’Andorra Turisme que, en certa manera, deslluïa o condicionava la seva missió al capdavant del ministeri.

No es va entendre gaire bé que la dimissió de la ministra comportés una bellugadissa de cadiram tan àmplia. I pensem en allò que fa: “Ves-te’n Anton, que qui es queda ja es compon”. Ministres traslladats d’ací cap allà sota una mateixa bombolla, però amb dues excepcions notables.
D’una banda, l’esvaniment o desaparició d’una ministra de Liberals d’Andorra, i de l’altra la incorporació d’una excònsol que fins fa poc s’havia significat per la lleialtat al seu mentor, enfrontat públicament a la línia política oficial de l’actual cap de Govern. Ja ho sabeu: aquell del “teme del probleme del sisteme del peís”, que ara mateix deu reflexionar sobre “el probleme del teme del sisteme”.

En tot cas, conec la bona voluntat i la capacitat d’adaptació de la senyora Trini Marín, amb experiència en l’administració de la cosa pública, i sé que és una bona persona i una dona honesta.
Amb una operació que no ha pas sigut una crisi de govern, sinó una “remodelació”, tal com s’ha dit i sentit, el cap de Govern ha matat dos pardals d’un tret; com dirien en francès, faire d’une pierre deux coups. Ha remanegat, remenat, retocat, reorganitzat i remogut sense fer espamparruixa.
Pura tàctica o estratègia pensada i rumiada amb vista a futur?

A mitjan legislatura, els moviments de carteres hauran de comportar una revitalització vitamínica en el conjunt dels ministres i secretaris d’Estat, per encetar el principi d’un nou futur, sota la direcció d’un cap de Govern que pot arribar a portar, amb el seu pronunciat caràcter i si tot li ve de cara, tres barrets: el de màxima autoritat executiva, el de líder indiscutible del seu partit i el d’un home carismàtic.

Senyor Xavier Espot, la ciutadania espera que us manifesteu públicament  per insuflar positivisme, il·lusió, optimisme i que el gest constitueixi una empenta que el país necessita, exposant planerament la vostra acció de govern per als pròxims dos anys.

Ens posarem a veure venir, desitjant que tot sigui per fi de bé. Acceptant, no sense sentit crític, la política de les coses i les coses de la política.

The show must go on, avui a ritme de tango: “Y todo a media luz, a media luz los besos, a media luz los dos. No hay porteros ni vecinos y adentro cocktail y amor”.