Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Sansa Garal

Manel Sansa Garal

Lliurepensador

 

 

Remenament de setis




La Màquina és grossa, gairebé gegantina. Una maquinària complexa, sense parió, amb apèndixs, que cal controlar i mimar, sense esperar que cruixi en algun dels seus múltiples ressorts, que s’ha anat engrandint i ramificant, gairebé exponencialment, els darrers 28 anys.

El cap de Taller hi està sempre molt atent i prompte a intervenir, quan calgui. També ha d’anar vigilant els set corrons perifèrics, semiautònoms i freqüentment descompassats, units per unes politges tensades, d’estira-i-afluixa i amb sovintejades giragonses. I cada dos anys, aproximadament, procedeix a greixar el conjunt d’engranatges, canviar alguna peça, una junta o un cargol, per tal que tot rutlli com una seda.

El cap en sap i per a tants subcaps, tants barrets.

Efectivament, un dijous al capvespre, va anunciar canvis de cadira en el si del gabinet ministerial. Un ball del fanalet ben curiós i inesperat, però no pas un ball de bastons, ni molt menys. Variacions sobre un mateix tema, que va saber orquestrar i legitimar, motivant-ho en base a la renúncia al càrrec de la ministra de Turisme, que alguns ja vèiem a venir, sobretot sabent que des del primer moment no se la veia còmoda amb la planificació del retorn del Cirque du Soleil; i igualment per la figura del responsable d’Andorra Turisme que, en certa manera, deslluïa o condicionava la seva missió al capdavant del ministeri.

No es va entendre gaire bé que la dimissió de la ministra comportés una bellugadissa de cadiram tan àmplia. I pensem en allò que fa: “Ves-te’n Anton, que qui es queda ja es compon”. Ministres traslladats d’ací cap allà sota una mateixa bombolla, però amb dues excepcions notables.
D’una banda, l’esvaniment o desaparició d’una ministra de Liberals d’Andorra, i de l’altra la incorporació d’una excònsol que fins fa poc s’havia significat per la lleialtat al seu mentor, enfrontat públicament a la línia política oficial de l’actual cap de Govern. Ja ho sabeu: aquell del “teme del probleme del sisteme del peís”, que ara mateix deu reflexionar sobre “el probleme del teme del sisteme”.

En tot cas, conec la bona voluntat i la capacitat d’adaptació de la senyora Trini Marín, amb experiència en l’administració de la cosa pública, i sé que és una bona persona i una dona honesta.
Amb una operació que no ha pas sigut una crisi de govern, sinó una “remodelació”, tal com s’ha dit i sentit, el cap de Govern ha matat dos pardals d’un tret; com dirien en francès, faire d’une pierre deux coups. Ha remanegat, remenat, retocat, reorganitzat i remogut sense fer espamparruixa.
Pura tàctica o estratègia pensada i rumiada amb vista a futur?

A mitjan legislatura, els moviments de carteres hauran de comportar una revitalització vitamínica en el conjunt dels ministres i secretaris d’Estat, per encetar el principi d’un nou futur, sota la direcció d’un cap de Govern que pot arribar a portar, amb el seu pronunciat caràcter i si tot li ve de cara, tres barrets: el de màxima autoritat executiva, el de líder indiscutible del seu partit i el d’un home carismàtic.

Senyor Xavier Espot, la ciutadania espera que us manifesteu públicament  per insuflar positivisme, il·lusió, optimisme i que el gest constitueixi una empenta que el país necessita, exposant planerament la vostra acció de govern per als pròxims dos anys.

Ens posarem a veure venir, desitjant que tot sigui per fi de bé. Acceptant, no sense sentit crític, la política de les coses i les coses de la política.

The show must go on, avui a ritme de tango: “Y todo a media luz, a media luz los besos, a media luz los dos. No hay porteros ni vecinos y adentro cocktail y amor”.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic