Renda bàsica i emergència social

Després que passi la pandèmia del coronavirus es viurà  una situació diferent de la que s’ha viscut aquests darrers anys i, per tant, penso que la renda bàsica (RB) deixa de ser una utopia.

Totes les crisis semblen haver de canviar el món i aquesta, la del coronavirus, hauria d’escriure un nou món amb altres regles però, com en altres ocasions, això quedarà en només bones paraules.
És el moment de treure de nou el debat de la renda bàsica!
La idea no és nova ni és la primera vegada que es planteja, però sí que és possiblement el moment que sigui més necessària per a la ciutadania. Seria una eina útil per frenar l’emergència social que pateixen els que d’un dia a l’altre s’han quedat sense ingressos i per reactivar la demanda.
És una assignació monetària pública incondicional a tota la població. La gran diferència amb les prestacions monetàries públiques habituals dels estats del benestar és la incondicionalitat  de la RB i la condicionalitat (a una situació de pobresa, discapacitat, atur...) de les segones. Amb la implantació d’una RB d’una quantia superior al llindar de pobresa no hi ha dubte que la quasi totalitat de la població que actualment es troba en aquesta tràgica situació veuria millorada substancialment la seva realitat.
A diferència, però, dels subsidis condicionats, té un caràcter preventiu de l’exclusió social en ser percebuda ex ante, evita l’estigmatizació social al rebre-la tota la població i no estar focalitzada en un grau determinat. 
També té una gran simplicitat administrativa i això pot suposar un estalvi important de gestió i de racionalització de les polítiques socials i de determinades prestacions. A més, com que no és condicionada, no constitueix un sostre, sinó que defineix un nivell bàsic a partir del qual les persones poden acumular altres ingressos.
Diversos estudis posen en qüestió la implantació d’una RB amb l’argument que significaria un elevat increment en l’arribada de persones immigrants (efecte crida). Però tenint en compte que les disparitats econòmiques entre les diferents regions del món són suficients per generar fluxos d’immigrants, no cal exagerar el possible efecte de crida provocat per la introducció d’aquesta RB.
La renda bàsica tindria, per contra, un efecte positiu sobre les condicions de l’ocupació, ja que permetria el repartiment de la feina i la millora de les condicions laborals en atorgar als treballadors la possibilitat de dir no a condicions abusives o degradants.
Tindria un fort efecte emancipador per als joves, i els conferiria més capacitat de decisió sobre els seus plans de present i de futur en funció de les oportunitats de formació i treball que tinguin a l’abast.
El problema d’aplicar la RB és el desemborsament de diners per part de l’Estat. Es podria finançar a través de l’impost de la renda (IRPF) i, per tant, des d’allà es trobaria una compensació perquè pugui ser viable. Hauríem també de començar a gravar les grans concentracions de riquesa, eliminar els privilegis fiscals, combatre el frau i  repensar l’objectiu de l’austeritat.
Hem de tenir clar que hi ha necessitat de la RB i es poden aconseguir els recursos necessaris per garantir aquest ingrés mínim a tots els ciutadans, i no té gaire sentit tenir ciutadans sense recursos causat per la pandèmia del coronavirus.
Aquesta crisi ens invita a repensar l’economia, la globalització i el capitalisme. Són necessàries solucions innovadores i la Renda Bàsica n’és una.
La utopia està més prop que mai en convertir-se en realitat.